Tipologías de expansión metropolitana en Santiago de Chile: precariópolis estatal y privatópolis inmobiliaria

Autors/ores

  • Rodrigo Hidalgo Dattwyler
  • Axel Borsdorf
  • Hugo Marcelo Zunino
  • Lily Álvarez Correa

Paraules clau:

metropolitan growth, urban agents, residential development

Resum

Una de las principales manifestaciones de cambio que se viven hoy en las grandes ciudades de América Latina, y del tercer mundo en general, tienen que ver con la con las modificaciones recientes que se manifiestan en los usos del suelo de sus periferias. El trabajo busca otorgar antecedentes empíricos y lecturas teóricas al modo en que se están gestando las emergentes configuraciones territoriales en la periferia metropolitana de Santiago de Chile, teniendo como base de análisis de los dos principales ejes del espacio residencial construido: viviendas sociales y condominios cerrados. En este sentido, interesa adentrarse en las diferentes dimensiones y procesos que dan lugar a la construcción de una nueva geografía socio-residencial metropolitana. Se hace énfasis en las formas espaciales resultantes y en el papel desigual que desempeñan en ellas los agentes involucrados, desde los promotores privados, pasando por el Estado hasta los propios habitantes.

Descàrregues

Publicades

2008-09-04

Número

Vol. 12 (2008): Diez años de cambios en el mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).