“Geografías del terror”: un marco de análisis para el estudio del terror

Autors/ores

  • Ulrich Oslender

Paraules clau:

Terror, war on terror, landscapes of fear, Colombia, black communities

Resum

Hay un consenso hoy en día de que la llamada “guerra contra el terror”’ funciona como un eje ordenador de las relaciones internacionales políticas y diplomáticas. ¿Pero a cuál terror se refiere exactamente, y de quién contra quién? En este contexto quiero intervenir con la propuesta de un marco conceptual-metodológico para el estudio del terror y el terrorismo, al cual denomino “geografías de terror”. Lo propongo básicamente por dos razones: (1) para re-orientar los discursos geopolíticos contemporáneos sobre la ‘guerra contra el terror’ que definen ‘terrorismo’ de manera restringida como un terrorismo contra sistemas del estado democrático neoliberal occidental, mientras esconden ‘otros terrorismos’, incluyendo los orquestados por estos mismos estados democráticos neoliberales; y (2) como herramienta metodológica para el estudio sistemático del impacto del terror sobre poblaciones locales.

Descàrregues

Publicades

2008-09-04

Número

Vol. 12 (2008): Diez años de cambios en el mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).