Barcelona, Lisboa y Forestier: del parque urbano a la ciudad-parque

Autors/ores

  • Vicenç Casals Costa

Paraules clau:

Barcelona, city-park, Forestier, Le Corbusier, Lisbon, park system

Resum

En 1915 llegó a Barcelona el ingeniero forestal, diseñador de parques y urbanista francés Jean Claude-Nicolas Forestier, llamado para proceder al ajardinamiento de la montaña de Montjuïc, marco de una proyectada Exposición Internacional de Industrias Eléctricas, así como elaborar otros varios proyectos para la ciudad, el más importante de los cuales era el parque de Pedralbes. Doce años después, Forestier fue llamado a Lisboa, con el encargo de elaborar un Plan general de mejoras de la ciudad y, de forma más concreta, de buscar una solución a la prolongación de la Avenida da Liberdade y el rediseño del parque que la coronaba, el parque Eduardo VII. Entre uno y otro momento, el modelo de ciudad de Forestier había madurado y puede considerarse su esbozo de propuesta para Lisboa como la expresión más acabada de su idea de ciudad-parque, idea que influirá en los planteamientos de arquitectos como Le Corbusier.

Descàrregues

Publicades

2011-01-19

Número

Vol. 13 (2009): Globalización y modernización urbana: Lisboa y Barcelona

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).