De la justícia espacial a la disputa urbana
Ajust conceptual des de la urbanització de la ciutat de Mèxic
DOI:
https://doi.org/10.1344/sn2024.28.41944Paraules clau:
disputa urbana, conflictes urbans, urbanització, planificacióResum
La justícia espacial s'ha posicionat com una lluita per vincular el geogràfic amb el social i històric a través de l'articulació de la crítica a les condicions socioespacials i la possibilitat de transformar-les. Aquest text planteja que les categories sustentades en aquesta “possibilitat” afronten el risc de la seva banalització i, per tant, és necessària la seva discussió des d'altres geografies on s'imposa la urbanització global. L'objectiu és proposar un ajust a la conceptualització reivindicativa a través d'un acostament en tres passos a la urbanització de la Ciutat de Mèxic.
En el primer, es revisa la conjuntura actual sobre la planificació de la ciutat amb la qual cosa s'identifica una estratègia de despolitització. A continuació, s'explora en la història (s. XX i XXI) les continuïtats que expliquen aquesta estratègia. Per al tercer, es realitzen tres exercicis que espacialitzen la conjuntura en tres escales: local, metropolitana i regional. Al final, els resultats nodreixen la proposta d'ajust conceptual: la disputa urbana, que redirigeix l'atenció de les agendes ideològiques cap a les conflictivitats.
Referències
Braudel, Fernand (2007). La larga duración, en la historia y las ciencias sociales, Capítulo 3, Alianza Editorial, Madrid, 1979 (4º Edición). Relaciones Internacionales, (5), 1–36. Recuperado a partir de
https://revistas.uam.es/relacionesinternacionales/article/view/4867
De la Torre Galindo, Francisco Javier y Sánchez Martínez, María Esther (2022). “Encuentro con Enrique Ortiz Flores”. Anuario de Espacios Urbanos, Historia, Cultura y Diseño, no.29, enero-diciembre. Pp. 201-222.
De la Torre Galindo, Francisco Javier (2022). “La forma urbana disputada: revisión crítica a dos planes maestros”. En Elizabeth Espinosa Dorantes, Christof Göbel y Salomón González Arellano. La interdisciplina en el estudio de la forma urbana. UAM. Pp. 123-133. DOI: https://doi.org/10.24275/uama.2001.9175
Delgado García, Gregorio (2010). “Conceptos y metodología de la investigación histórica”. Revista Cubana de Salud Pública, 36(1)9-18.
Dulzaides Iglesias, María Elinor, Molina Gómez, Ana María (2004). “Análisis documental y de información: dos componentes de un mismo proceso”. ACIMED v.12, n.2 Ciudad de La Habana, marzo-abril.
Dussel, Enrique (1994). 1492 El encubrimiento del otro. Hacia el origen del “mito de la modernidad”. La Paz: Plural Editores, UMSA.
Dussel, Enrique (2006). 20 tesis de política. México: CREFAL, Siglo XXI.
Dussel, Enrique (2011). Filosofía de la liberación. México: FCE.
Echeverría, Bolívar (1997). Las ilusiones de la modernidad. México: UNAM, El Equilibrista.
Echeverría, Bolívar (2009). ¿Qué es la modernidad? México: UNAM.
Echeverría, Bolívar (2011). Crítica de la modernidad capitalista. La Paz: Vicepresidencia del Estado Plurinacional de Bolivia, Oxfam.
Grajales Guerra, Tevni (2002). “La metodología de la investigación histórica: una crisis compartida, por Tevni Grajales Guerra”. Enfoques, XIV(1), 5-21.
Harvey, David (2013). Ciudades rebeldes. Del derecho a la ciudad a la revolución urbana. Madrid: Akal.
Lefebvre, Henry (2009). Le droit à la ville. Paris: Anthropos.
Méndez Pérez, Agustín, González Villanueva, María, de la Torre Galindo, Francisco J. (2022). “Consideraciones para el análisis de la urbanización periférica en ciudades mexicanas”. En Proyección: estudios geográficos y de ordenamiento territorial. Vol. XVI, (32). ISSN 1852 - 0006, (pp. 5 – 38). Instituto CIFOT, Universidad Nacional de Cuyo. Mendoza.
Peña Vera, Tania, Pirela Morillo, Johann (2007). “La complejidad del análisis documental”. Información, Cultura y Sociedad: Revista del Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas, núm.16, enero-julio, pp.55-81.
Pino Hidalgo, Ricardo Adalberto, Moreno Galván, Felipe de Jesús (2014). “La política y la planificación urbana del Estado neoliberal”. En Ramírez Velázquez, B.R. y Pradilla Cobos, E. (Comps.). Teorías sobre la ciudad en América Latina. México: UAM. Pp.777-827.
Ramírez Zaragoza, Miguel Ángel (2022). “El derecho a la ciudad en la Ciudad de México. De la Carta a la Constitución: 2007-2017”. Anuario de Espacios Urbanos, Historia, Cultura y Diseño, no.29, enero-diciembre. Pp. 87-106.
Rodríguez Martínez, Raquel Eloisa (2020). “La amenazante torre de 64 pisos en el Pueblo de Xoco: el cáncer de la verticalización urbana”. En De la Torre Galindo, F.J. y Ramírez Velázquez, B.R. Ciudad en disputa. Política urbana, movilización ciudadana y nuevas desigualdades urbanas. UAM. Pp.234-238.
Sabatini, Francisco, Arenas, Federico (2000). “Entre el Estado y el mercado: resonancias geográficas y sustentabilidad social en Santiago de Chile”. En EURE, vol. XXVI, núm.79, diciembre.
Sen, Amartya (2010). La idea de la justicia. Taurus.
Smith, Neil (2012). La nueva frontera urbana. Ciudad revanchista y gentrificación. Traficantes de sueños.
Soja, Edward W. (2014). En busca de la justicia espacial. Valencia: Tirant Humanidades.
Theodore, Nik, Peck, Jamie, Brenner, Neil (2009). “Urbanismo neoliberal: La ciudad y el imperio de los mercados”. Temas Sociales, marzo, 66. Pp. 1-12.
Valadez Betancourt, L.A. (2020). “Viejos autoritarismos en la nueva Constitución Política de la Ciudad de México”. En De la Torre Galindo, F.J. y Ramírez Velázquez, B.R. Ciudad en disputa. Política urbana, movilización ciudadana y nuevas desigualdades urbanas. UAM. Pp. 211-225.
Audiovisual
Benlliure, Pablo T. (2021). “Desigualdad, segregación y mercado inmobiliario 2000-2020 y proyecciones al 2040”. Secretaría de Educación, Ciencia, Tecnología e Innovación de la Ciudad de México, a través del Grupo de Pobreza, Desigualdad y Políticas de Inclusión Social de la Red ECOs., en https://www.youtube.com/watch?v=xq-ZTMWmvC0&t=1s
Salgado Nieto, Uberto (2016). Instituto de Investigaciones Económicas UNAM… “Más del 50 por ciento del consumo de alimentos en México depende del exterior”… https://unamglobal.unam.mx/mas-del-50-por-ciento-del-consumo-de-alimentos-en-mexico-depende-del-exterior/ TLC: 50% del consumo de alimentos en México depende del exterior… sólo apoyo a grandes productores (no a pequeños) y a exportadores…
Documentos
Carta de la Ciudad de México por el Derecho a la Ciudad (2010). Consultable en el sitio:
https://hic-al.org/wp-content/uploads/2019/02/CARTA_CIUDAD_2011-muestra.pdf
Carta Mundial por el Derecho a la Ciudad (2001-2005). Consultable en el sitio: https://www.right2city.org/es/document/carta-mundial-de-derecho-a-la-ciudad/
Constitución Política de la Ciudad de México, (última reforma de 30 de noviembre de 2022), en Gaceta Oficial de la Ciudad de México (GOCdMx), 5 de febrero de 2017.
Comisión Nacional del Agua (Conagua). (2018). Monografía del Sistema de Drenaje del Valle de México. Consultado el 12 de enero de 2023 en el sitio: https://www.riob.org/sites/default/files/Monograf%C3%ADa_Sistema%20de%20drenaje%20de%20la%20metr%C3%B3poli%20de%20M%C3%A9xico.pdf
Gobierno de la Ciudad de México (GCdMx). (2022). Inventario de residuos sólidos de la Ciudad de México 2021. Consultado el 12 de enero de 2023 en el sitio: https://www.sedema.cdmx.gob.mx/storage/app/media/DGCPCA/residuos/InventariodeResiduosSolidos2021.pdf
Instituto Nacional de Geografía, Estadística e Informática (Inegi) (1998). Estadísticas Medio Ambiente, México 1997.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Francisco Javier de la Torre Galindo
![Creative Commons License](http://i.creativecommons.org/l/by/4.0/88x31.png)
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
- , en anglès).