Els pobles originaris a la Ciutat de Mèxic: una multiplicitat d'injustícies socials, espacials i ambientals

Resum

A partir de la revisió de l'experiència aportada per alguns conflictes socioambientals de caràcter urbà protagonitzats per pobles originaris assentats en el que avui és la Ciutat de Mèxic (capital de Mèxic), es recorre a la justícia espacial com a proposta teòrica-conceptual que permet una lectura i interpretació de les injustícies històricament enfrontades per aquestes comunitats que han perdut la seva llengua, i gran part de les seves terres i territori, i que resisteixen a la urbanització capitalista neoliberal i neoestatista. En la recerca del reconeixement dels seus drets socials i polítics ha emergit, cada vegada amb més força, la lluita per la seva autonomia política, cultural i territorial, essent aquest el context en què el dret que tenen els pobles a un medi ambient net en termes de justícia ambiental, pot virar i donar indicis d'una justícia ecològica des dels pobles originaris. Finalment, les reclamacions, accions i projectes tendents a la construcció d'una autonomia per als pobles originaris, ens situen novament davant la qüestió d'una justícia social universal que exigeix discutir les formes particulars d'enfrontar i concebre les injustícies espacials particulars.