Almacenes de pólvora y explosivos en la segunda mitad del siglo XIX. Un estudio tipológico

Autors/ores

  • Ana María Benedicto Justo

Paraules clau:

polvorines, construcciones militares en España, legislación española sobre pólvora y explosivos, almacenes de pólvora y explosivos, patrimonio industrial

Resum

Estudio generalsobre la tipología de polvorines militares en España a lo largo de la segunda mitad del siglo XIX. Estructurado en seis apartados, los dos primeros se centran en las condiciones especiales que debían tenerse en cuenta en la construcción y disposición de sus elementos. El tercer apartado analiza las principales disposiciones legales referentes a estos edificios que se dictaron en España en el mismo periodo, encaminadas por lo general a la protección de la población local y otras condiciones de seguridad, dada la naturaleza peligrosa de las pólvoras y explosivos. En los últimos tres apartados se revisa su evolución a través de los principales modelos europeos, las propuestas más destacables de los Ingenieros militares españoles y la solución adoptada en el Polvorín de Taco (Santa Cruz de Tenerife), modelo excelentemente conservado de esta tipología

Descàrregues

Publicades

2007-02-26

Número

Vol. 7 No 133-156 (2003)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).