Cambios en las tradicionales vías de entrada de los inmigrantes clandestinos a la U.E.

Autors/ores

  • Lucía González Rodríguez

Paraules clau:

Canarias, fronteras, política migratoria, pateras, Estrecho de Gibraltar

Resum

En los últimos meses, muchos países de la U.E., entre ellos, España, Francia, Italia, Alemania o Austria, han endurecido su política migratoria, incrementando los controles en sus fronteras para impedir la entrada clandestina de inmigrantes. Como consecuencia de este fuerte control, las mafias que trafican ilegalmente con seres humanos, o los inmigrantes por cuenta propia, se ven en la necesidad de buscar nuevas formas para introducirse en el país de destino para no ser descubiertos. Al hablar de tradicionales vías de entrada, se hace referencia a toda una serie de situaciones que se producen con asiduidad en el tiempo. Entre ellas encontramos: las pateras que cruzan el Estrecho de Gibraltar; los barcos que circulan por las costas mediterráneas y atlánticas; los aeropuertos internacionales; o las carreteras europeas. Esta comunicación pretende mostrar, a través de un análisis de los medios de comunicación, cuáles han sido los cambios producidos en el último año.

Descàrregues

Publicades

2007-02-28

Número

Vol. 8 No 157-180 (2004)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

    1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d'Atribució Compartir igual de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

 

    1. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

 

        S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu
The Effect of Open Access
      , en anglès).