Un lugar para el patrimonio. La conservación del patrimonio cultural en la red

Autors/ores

  • Maricarmen Tapia Gómez

Paraules clau:

Patrimonio Mundial, Patrimonio Cultural, Patrimonio en España, Protección del Patrimonio, Legislación sobre patrimonio, World Heritage, Cultural Heritage, Heritage in Spain, Heritage Defence, Heritage Laws

Resum

Las actuales concepciones y definiciones del patrimonio cuentan con su propia historia y sus protagonistas Desde los primeros esbozos de valoración de los restos del pasado hasta lo que hoy conocemos como patrimonio cultural, hubo un largo camino de conceptualización e institucionalización. Este artículo pretende mostrar globalmente ese recorrido a través de los actuales recursos en la red. Para ello se estudia el caso de España a través de la consolidación de los principios de protección y conservación del patrimonio en herramientas operativas, desde la escala estatal a la autonómica. De esta última, se describen la legislación y los organismos administrativos de las comunidades de Andalucía, Cataluña y Galicia. Finalmente, se ofrece la lista de las principales Convenciones y Organismos Internacionales, así como su repercusión en España tanto en la creación de instituciones como de legislación.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2012-03-06

Número

2011

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).