Imagens e história na internet: os bondes, patrimônio brasileiro

Autors/ores

  • Hindenburgo Francisco Pires

Paraules clau:

geografia histórica, transportes públicos, patrimônio, rede elétrica de bondes, Rio de Janeiro, Internet, geografía histórica, el transporte público, patrimonio, red integrada de tranvías, Río de Janeiro, historical geography, public transport, p

Resum

Esta pesquisa é uma revisão historiográfica suscinta do legado da geografia sobre o surgimento de serviços de transporte baseado em bondes, desde 1859 até o período atual. O objetivo central é revelar o impacto espacial da rede elétrica de bondes no Rio de Janeiro. Nosso banco de dados se baseia em sítios-web de colecionadores e pesquisadores e no uso de coleções fotográficas disponíveis na Internet como fonte de estudos geográficos. A história da implantação do sistema de bondes no Brasil remonta a quase 153 anos. Até meados dos anos 1960, o Brasil possuiu a maior e mais complexa rede transporte de bondes do mundo. A introdução do sistema público de transporte, baseado em bondes elétricos, em 1892, transformou e modernizou as feições das cidades brasileiras. O crescimento das linhas e o surgimento de redes elétricas integradas de transporte coletivo tiveram impactos espaciais extraordinários que afetaram a morfologia urbana e o desenvolvimento do mercado imobiliário nas cidades brasileiras.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicades

2012-03-06

Número

2012

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).