252. Trabalho precário, espaço precário: as plataformas digitais de transporte e os circuitos da economia urbana no Brasil
DOI:
https://doi.org/10.1344/ara2021.252.33968Paraules clau:
Uberização, Plataformas digitais, Transporte privado por aplicativo, Pobreza urbana, Circuitos da economia urbanaResum
O artigo analisa o fenômeno da expansão das plataformas digitais de transporte privado por aplicativo no Brasil, particularmente a partir do pioneirismo da Uber. Inicialmente, debate-se a uberização como resultado dos novos nexos históricos entre informação, espaço e trabalho. Em um segundo momento, recupera-se a teoria dos dois circuitos da economia urbana, desenvolvida por Milton Santos (1975) para compreender a ação local das plataformas digitais, com destaque para a pesquisa empírica conduzida em Belo Horizonte (MG). Finalmente, procura-se destacar o papel ativo do espaço nas estratégias das plataformas digitais de transporte, e argumenta-se que elas são dependentes das infraestruturas e usos do território historicamente constituídos. O texto propõe colaborar para o debate acerca da precarização do trabalho nestas plataformas digitais a partir da análise dos espaços precários nos quais ele se realiza.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).