Ensenyament Remot d'Emergència (ERE) a Brasil i desigualtat social evidenciada per la pandèmia de Covid-19

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/ara2022.270.38455

Paraules clau:

Ensenyament Remot d'Emergència, Covid 19, desigualtats socials

Resum

La pandèmia de la COVID-19 va devastar el món i va alterar les formes en què les persones interactuaven, provocant canvis en les formes de vida i de treball. La convivència cara a cara es va veure compromesa a causa de les estratègies d'aïllament i distanciament social necessàries per intentar contenir l'índex de contaminació. Totes les activitats humanes es van veure afectades i van haver de ser repensades i reorganitzades tenint en compte la nova realitat. Així, es va fer necessari pensar noves maneres de mantenir el procés d'ensenyament i aprenentatge. En aquest context, aquest treball pretén analitzar les propostes d'Ensenyament Remot d'Emergència (ERE) que ofereixen els centres educatius per intentar reduir les pèrdues d'aprenentatge durant el període pandèmic. Per intentar mostrar la realitat brasilera amb més fiabilitat, hem optat per analitzar propostes de xarxes estatals en diferents indrets, amb l'objectiu de contemplar les cinc regions del país. La metodologia comprèn una revisió bibliogràfica sobre la inclusió digital i l'entorn tècnic-científic-informatiu, desigualtats socials, l'ús de les tecnologies a l'aula, debats entre professors, directors i recomanacions d'experts, i també una anàlisi de les accions i propostes implementades pels estats membres durant aquest període. En l'oferta d'ERE es van identificar dificultats: estructurals, físiques, emocionals, psicològiques, motius pels quals l'ERE no pot ser l'única estratègia per mediar a l’ensenyament durant el distanciament social. És fonamental repensar les estratègies per a la democratització de l'accés a l'educació, per no agreujar encara més les desigualtats socials.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Biografies de l'autor/a

Rosiane Correa Guimarães, Universidade Federal de Jataí, Brasil

Doutoranda em Geografia na Universidade Federal de Jataí.  Graduação (2012), Mestrado (2015), e Bacharel (2016) em Geografia pela Universidade Federal de Goiás, Regional Catalão. Atua principalmente nas áreas de Geografia, Cartografia, Educação Ambiental e Educação Inclusiva. Possue também experiência não docente por competências e itinerários formativos, na área das Ciências Humanas.

Márcio Rodrigues Silva, Universidade Federal de Jataí, Brasil

Possui graduação em Geografia pela Universidade Federal de Goiás, mestrado e doutorado em Geografia pelo IESA/UFG. Coordenou os cursos de graduação em Geografia da UFG/Jataí por oito anos. Atualmente é Professor Associado da Universidade Federal de Goiás - Regional Jataí, onde coordena o Laboratório de Geografia Urbana e da Saúde. Tem experiência na área de Geografia, com ênfase em Estudos Urbanos.

Descàrregues

Publicades

2022-09-01

Número

Vol. 26 (2022)

Secció

Articles

Llicència

Drets d'autor (c) 2022 Rosiane Correa Guimarães, Márcio Rodrigues Silva

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una  Llicència de Creative Commons d'Atribució-No Comercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0) que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).