La sala hipòstila del Park Güell des d’un diàleg estètic entre les formes clàssiques i les modernistes

Resum

Les sales hipòstiles són un vehicle arquitectònic que ens porta a la comprensió de la estètica, la monumentalitat i la funcionalitat clàssiques, d’Egipte, Grècia o Pèrsia Aquemènida. La capacitat creativa vinculada al sentit democràtic de la Atenes de Pericles, té la seva culminació en belles sales  per a funcions populars, com la música, el teatre o l’oratòria. Una versió lúdica i lliure, feta a partir del corrent Modernista de Gaudí, ens demostra que, amb imaginació i coneixements estilístics, es poden obtenir resultats simbiòtics rellevants. La sala hipòstila del Park Güell, realitzada en equilibri formal, fusionant la racionalitat clàssica amb l’emoció de l’enfocament gaudinià, és una demostració d’aquest pensament. Plantegem amb aquest text un diàleg estètic entre formes clàssiques i modernistes, no per concloure amb un dictamen qualificatiu, sinó per observar la simbiosi resultant del seu ús formal.