La crítica macrofilosòfica d'Adorno a Hegel

Apunts per a un model de la macrofilosofia de G. Mayos

Resum

Un model de la macrofilosofia és un intent de pensar la unitat de la filosofia, la seva actualitat per a la cultura universal. Filosofia, com qualsevol forma creativa de cultura, és un coneixement en evolució, que pot ser apreciat segons la seva capacitat de reflectir l’esperit humà. Un tal model macrofilosòfic mesuraria, també, l’evolució de la forma de la filosofia i tindria la rellevància d’una metafilosofia. La macrofilosofia de G. Mayos suposa la raó dialèctica; per consegüent, la determinació del que és dialèctic prepara la reflexió sobre la qualitat dialèctica del concepte en macrofilosofia. G. Mayos veu en la dialèctica hegeliana un paradigma per a la macrofilosofia, perquè és una dialèctica del concepte, adequada per a un pensament filosòfic macrocategorial. D’altra banda, dos problemes bàsics determinen l’actitud filosòfica d’Adorno davant la filosofia de Hegel: el concepte dialèctic i la relació esperit-individu. El pensament filosòfic és model, però l’objecte d’aquest model és immanent, perquè, per a Adorno, tot és socialitat. No obstant això, el sentit de la crítica que Adorno fa a Hegel és macrofilosòfic. A partir de totes aquestes consideracions, proposarem un model disciplinari de la macrofilosofia i, en conseqüència, un debat per a una teoria actual de la raó dialèctica.