L' era de la inèrcia?

Historicitat, Revolució i Brasil

Resum

Les humanitats van assumir el concepte astronòmic de revolució. Si abans la idea consistia en un retorn total al seu punt d'origen, ara va més enllà del seu significat original i passa a relacionar-se amb grans transformacions estructurals, amb una ruptura amb l'status quo, o a concebre's com un intent d'adaptar l'ideal al real; una subversió de l'ordre. No obstant això, avui dia, la idea de Revolució sembla temuda o quelcom que només pertany als llibres d'història. Amb la caiguda de l'URSS, amb un cert entusiasme, es va proclamar un presagi fal·laç: Hem arribat a la fi de la Història! La realitat ara només era responsable d'adaptar-se a un únic ideal victoriós: el (neo)liberal. És com si després de les Èpoques de les Revolucions, dels Imperis i dels Extrems, haguéssim arribat a una era del conformisme, l'Era de la Inèrcia, la noció del temps de la qual es presenta com un present etern i inevitable, sense cap dimensió de futur, per mantenir la humanitat, la contingència i la creativitat com a ostatges d'un pensament únic, d'una dictadura de la manca d'alternatives. Per això, l'objectiu d'aquest assaig és utilitzar autors clàssics i contemporanis que ens permetin pensar l'avui més enllà de l'ara, permetent-nos entreveure nous demà; un rescat de la nostra creativitat i contingència. Necessitem recuperar una disputa sobre les utopies i respondre: És encara possible una revolució? Poden els Nous Brasil ser el nostre horitzó d'expectatives? Així, a través de Hegel i la tradició hegeliana, reflexionarem sobre la relació entre historicitat i revolució per criticar el que identifiquem com un intent neoliberal de congelar la temporalitat; i, finalment, recuperar la nostra dimensió de futur i potencial transformador.