La política apassionada d’Unger
una variant radical de l’experiència occidental
DOI:
https://doi.org/10.1344/astrolabio.v1i29.48454Paraules clau:
Cristianisme, Civilització Occidental, Roberto Mangabeira UngerResum
Aquest article presenta i discuteix la influència del cristianisme en l’obra del filòsof brasiler Roberto Mangabeira Unger, que es presenta com un hereu i continuador del que entén ser l’ortodòxia occidental. Comença examinant la doble consciència cristiana representada en les interpretacions de Nietzsche (tenint la qüestió del ressentiment com a focus) i la d’Unamuno (centrada en el problema de l’agonia), totes dues preses en el seu sentit formador dels valors més característics de la civilització occidental. A continuació, analitzem la manera com Unger percep el desenvolupament i la traducció del cristianisme en la cultura romàntica que va florir en la modernitat europea. I, en la seva última part, el text reflexiona sobre la relació entre moral i política, tal com es desenvolupa, en el pensament d’Unger, en una institucionalitat democràtica específica. Concloem que un ordre sota el domini de l’experimentalisme democràtic s’adiu millor amb el potencial de realització de la identitat de l’home occidental.
Referències
Amato, Lucas Fucci. (2022). Propriedade Desagregada e Empreendedorismo Democrático: Instituições da economia de mercado e formas jurídicas do capital. Porto Alegre: Editora Fi.
Anderson, Perry (2002). Roberto Mangabeira Unger e a Política do Engrandecimento, Afinidades Seletivas. São Paulo: Boitempo Editorial.
Carvalho Júnior, Pedro Lino (2021). Mangabeira Unger e o Engrandecimento dos Homens e das Mulheres Comuns. In: Souza, José Crisóstomo (Org.). Filosofia, Ação, Criação. Poética Pragmática em Movimento. Salvador: Edufba.
Cleary, John and Higonnet, Patrice (1990). Plasticity into Power: Two Crises in the History of France and China, in Robert Lovin e Michael Perry (Orgs.), Critique and Construction - A Symposium on Roberto Unger´s Politics. Cambridge: Cambridge University Press.
Hawthorn, Geoffrey (1990). Practical Reason and Social Democracy: Reflections on Unger’s Passion and Politics. In: Robin Lovin and Michael Perry (Orgs.), Critique and Construction: A Symposium on Roberto Unger's Politics. New York: Cambridge University Press.
Mezan, Renato (2002). Interfaces da Psicanálise. São Paulo: Companhia das Letras.
Nietzsche, Friedrich (2011). Assim Falou Zaratustra. São Paulo: Companhia das Letras.
Rorty, Richard (1999). Unger, Castoriadis e o Romance de um Futuro Nacional, Escritos Filosóficos: Ensaios sobre Heidegger e outros. Rio de Janeiro: Relume Dumará. Vol. 2.
Simon, William (1990). Social Theory and Political Practice: Unger’s Brazilian Journalism. In: Robert Lovin e Michael Perry (Orgs), Critique and Construction - a Symposium on Roberto Unger´s Politics. Cambridge: Cambridge University Press.
Unamuno, Miguel de (1930). La Agonía del Cristianismo. Madrid: Elejandria.
Unger, Roberto Mangabeira (1999). Democracia Realizada. A Alternativa Progressista. São Paulo: Boitempo Editorial.
Unger, Roberto Mangabeira (2001). Política: Os Textos Centrais. São Paulo: Boitempo Editorial.
Unger, Roberto Mangabeira (2001b). A Segunda Via: Presente e Futuro do Brasil. São Paulo: Boitempo Editorial.
Unger, Roberto Mangabeira (2001c). Natal. São Paulo: Folha de São Paulo (25/12/2001).
Unger, Roberto Mangabeira (2007). Wider den Sachzwang: Für eine linke Politik. Berlin: Verlag Klaus Wagenbach.
Unger, Roberto Mangabeira (2014). The Religion of the Future. London: Verso.
Unger, Roberto Mangabeira (2022). Conhecimento e Política. São Paulo: Leya Brasil.
Unger, Roberto Mangabeira (2024). Paixão: Um Ensaio sobre a Personalidade. São Paulo: Leya Brasil.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Carlos Sávio Teixeira, Tiago Medeiros
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Es permet la reproducció total o parcial dels treballs publicats a la Revista, sempre que se’n citi la font.
Els drets d'autor dels articles publicats a la Revista pertanyen a les autores i els autors, amb els drets de primera publicació reservats per a aquesta revista. Els articles es distribuiran sota la llicència CC BY 4.0 (Reconeixement 4.0 Internacional).
