L’embrió inconformista: com influeix en l'evolució el desenvolupament embrionari
Resum
L’Evo-Devo, o Evolució del Desenvolupament, és una disciplina formalment nascuda el 1994. No obstant, ja en Darwin creia que l'Embriologia Comparada, i la semblança entre embrions eren claus per determinar parentius evolutius, malgrat els adults fossin molt diferents. No obstant, el Segle XX va viure el divorci entre l'Evo (pels seus descendents directes, els genetistes) i la Devo. No va ser fins els anys 80 del segle passat, amb el descobriment dels gens del desenvolupament, que es va produir la reconciliació, en donar-se compte que els gens del desenvolupament estaven molt conservats en organismes molt diferents. Desprès d'un època dorada d'anar descobrint més i més gens conservats, va sorgir la nova pregunta, la del Segle XXI: si estan tant conservats, cóm es que un cuc, una mosca, o nosaltres mateixos, som tant diferents?
Aquesta és la gran pregunta de l’Evo-Devo actual, resposta només parcialment, i per a exemples molt concrets, com l'absència d'extremitats a les serps, l'evolució dels becs dels pinsans, o hipòtesis molt generals sobre l'origen dels vertebrats, o dels mamífers euteris. Subtils canvis en regions reguladores, petits canvis en el procés de maduració del RNA, fenòmens poc entesos com el RNA editing.... tots ells, en el fons, el que provoquen son petits canvis en xarxes gèniques reguladores, fent-les diferents, més complexes, asincròniques.... en altres paraules, "jugant" amb la caixa d’eines del desenvolupament, que és comú a tot o quasi tots el Regne Animal. Jugueteix que sovint s’esmenta amb la paraula "tinkering". Un capítol apart, del que en parlarem, i més en aquest 2020, són les troballes Evo-Devo en un dels grups de mamífers més estès i de més èxit evolutiu, els ratpenats.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.