Investigar per escoltar les veus adolescents
Etnografia amb adolescents des d'una epistemologia feminista
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2023.11.6Paraules clau:
Etnografia, Adolescència, Antropologia Lingüística, Metodologia FeministaResum
La investigació amb adolescents, a més de contribuir a produir coneixement, suposa un reconeixement del discurs de persones que habitualment no tenen grans possibilitats de participar en debats públics al voltant de les principals qüestions que ocupen i preocupen la societat. Per això, és important que la pròpia pràctica investigadora sigui dissenyada, planificada i desenvolupada des d'un enfocament reflexiu que fomenti relacions dinàmiques i respectuoses entre les persones investigadores i les persones adolescents. En aquest article, mostro l'enfocament epistemològic de la meva tesi doctoral que parteix de l'aplicació de les propostes de l'epistemologia feminista. Basant-me en les vivències del meu treball investigador amb adolescents, exposo algunes de les qüestions metodològiques i tècniques sorgides durant la tasca etnogràfica. Aporto alguns exemples concrets del meu treball de camp en què, partint de les pràctiques de la vida quotidiana de les persones adolescents al País Basc, he analitzat les dinàmiques lingüístiques existents actualment en el procés de revitalització del basc, aprofundint en la relació existent entre l'edat i el gènere en les pràctiques i ideologies lingüístiques
Referències
Agee, Jane (2009). Developing qualitative research questions: a reflective process. International Journal of Qualitative Studies in Education 22(4), 431-447. https://doi.org/10.1080/09518390902736512
Ahearn, Laura M. (2001). Language and Agency. Annual Review of Anthropology 30, 109-137.
Altuna, Jaime & Hernandez, Jone M. (2019). Retos metodológicos en el estudio de las prácticas lingüísticas de jóvenes y adolescentes. En F. Ramallo, E. Amorrortu & M. Puigdevall (eds.), Neohablantes de lenguas minorizadas en el Estado español (pp. 65-88). Iberoamericana Vervuert.
Artetxe, Miren (2020). Ipar Euskal Herriko bertso-eskoletako gazteen hizkuntza ibilbideak. Gazte identitateak, hizkuntza mudantzak eta legitimazio prozesuak. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Barba, Marta (2021). Hazi, barietate eta tomateen etnografía feminista Euskal Herrian: bertakotasuna, transespezie ahaidetasuna eta teknopolitika. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Barron, Ainara (2022). Comunidad, ruralidad y género. Una etnografía en el valle del Roncal. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Biglia, Barbara (2014). Avances, dilemas y retos de las epistemologías feministas en la investigación social. En I. Mendia, M. Luxán, M. Legarreta, G. Guzmán, I. Zirion & J. Azpiazu (eds.), Otras formas de (re) conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista (pp. 21-44). Hegoa, SimRef.
Bucholtz, Mary, Casillas, Dolores Ines & Lee, Jin Sook (2016). Beyond Empowerment: Accompaniment and Sociolinguistic Justice in a Youth Research Program. En R. Lawson & D. Sayers (eds.), Sociolinguistic Research: Application and Impact (pp. 25-44). Routledge.
Cátedra, María (1989). La vida y el mundo de los vaquiros de alzada. Siglo XXI editores.
Crenshaw, Kimberlé (1989). Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist Theory and Antiracist Politics. The University of Chicago Legal Forum, 139-167.
Curiel Pichardo, Ochy (2014). Construyendo metodologías feministas desde el feminismo decolonial. En I. Mendia, M. Luxán, M. Legarreta, G. Guzmán, I. Zirion & J. Azpiazu (eds.), Otras formas de (re) conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista (pp. 45-60). Hegoa, SimRef.
Del Valle Murga, Teresa (2012). Un ensayo metodológico sobre la mirada en antropología social. Gazeta de antropología, 28(1). Consulta on-line: http://www.gazeta-antropologia.es/?p=3987.
Díaz de Rada, Ángel (2011). El taller del etnógrafo. Materiales y herramientas de investigación en Etnografía. UNED.
Enguix, Begonya (2013). Entonces : ¿Qué hacemos con los Datos? Reflexiones sobre la Interpretación de los Datos en Ciencias Sociales. Revista Latinoamericana de Metodología de la Investigación Social, 4 Año 2, 52–67.
Fernandez, Irantzu (2016). Nerabezaroko maitasun-bizipenen etnografia: harremanen antolaketa, gorputz-lanak eta heteroaraua Bilboko gaztetxoen artean. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Ferrandiz, Francisco (2011). Etnografías contemporaneas. Anthropos.
Francé, Adela; Jociles, María Isabel eta Poveda, David (2011). El estudio etnográfico de la infancia y de la adolescencia: posibilades y retos. En M. I. Jociles, A. Francé & D. Poveda (eds), Etnografías de la infancia y de la adolescencia (pp. 9-36). Catarata.
Ghasarian, Christian (2008). Por los caminos de la etnografía reflexiva. En C. Ghasarian (coord.), De la etnografía a la antropología reflexiva. Nuevos campos, nuevas prácticas, nuevas apuestas (pp.9-41). Ediciones del Sol.
Guilló, Miren (2020). Hilekoaren politika eta kultura alternatiboen etnografia bat: genero-konfigurazioak, gorputz-ahalduntzea eta ezagutza kolektiboak. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Gonzalez Gil, Teresa (2009). Flexibilidad y reflexividad en el arte de investigación cualitativa. Index Enferm, 18, n.2, 121-125.
Gregorio Gil, Carmen (2019). Explorar posibilidades y potencialidades de una etnografía feminista. Disparidades 74(1). https://doi.org/10.3989/dra.2019.01.002.01
Hammersley, Martyn & Atkinson, Paul (1994). Etnografía. Métodos de investigación. Paidós.
Heller, Monica; Pietikäinen, Sari & Pujolar, Joan (2018). Critical Sociolinguistic Research Methods: Studying Language Issues That Matter. Routledge.
Henne-Ochoa, Richard eta Bauman, Richard (2015). Who Is Responsible for Saving the Language? Performing Generation in the Face of Language Shift. Linguistic Anthropology, 25 (2), 128-150. https://doi.org/10.1111/jola.12083
Hernández, Jone Miren (2010). Hizkuntzak aztergai: ikerketa-metodoetara oinarrizko hurbilpena” En A. Zarraga (coord.), Soziolinguistika Eskuliburua (pp. 21-84). Eusko Jaurlaritza, Soziolinguistika Klusterra.
Hernandez, Jone M. & Altuna, Jaime (2021). Gazteak eta euskararen erabilera: egin gabeko galderak. Euskera 65(2), 445-479.
Kramer, Elise (2016). Feminist linguistics and linguistic feminisms. A. Bolles et al. (eds.) Mapping feminist anthropology in the twenty-first century (pp. 65-83). Rutgers University Press.
James, Allison & Prout, Alan (1990). Constructing and Reconstructing Childhood. Basingstoke.
Jenks, Chris (2005). Childhood. Routledge.
Jimenez, Livia (2020). Etnicidad: un juego de niños. Bellaterra.
Jiménez Cortés, Rocío (2021). Diseño y desafíos metodológicos de la investigación
feminista en ciencias sociales. Empiria Revista de Metodología de Ciencias Sociales 50, 177-200. https://doi.org/10.5944/empiria.50.2021.30376
Juaristi, Patxi (2003). Gizarte ikerketarako teknikak. Teoria eta adibideak. EHU/UPV.
Lamarre, Patricia (2013). Catching “Montreal on the Move” and Challenging the Discourse of Unilingualism in Quebec. Anthropologica 55, 1-16.
Leyra Fatou, Begoña & Barcenas, Ana María (2014). Reflexiones etnográficas sobre el ocio infantil. Revista Latinoamericana de Metodología de las Ciencias Sociales, 4(1).
Nazneen, Sohela; Darkwah, Akosua & Sultan, Maheen (2014). Researching women's empowerment: Reflections on methodology by southern feminists. Women's Studies International Forum (Vol. 45), 55-62. https://doi.org/10.1016/j.wsif.2014.03.003
Pérez Galán, Beatriz (2011). ‘Y esto a mí para qué me sirve señorita?’. Implicaciones éticas y políticas de la etnografía en contextos de violencia, pobreza y desigualdad. Ankulegi, 15,103-114.
Pink, Sarah & Leder Mackley, Kerstin (2014). Reenactment Methodologies for Everyday Life Research: Art Therapy Insights for Video Ethnography. Visual Studies, 29 (2), 146-154. https://doi.org/10.1080/1472586X.2014.887266
Pujolar, Joan; Gónzalez, Isaac & Martínez, Roger (2010). Les mudes lingüístiques dels joves catalans. Llengua i ús. Revista Tecnica de Política Lingüística, 48, 65-75.
Ramazanoglu, Caroline & Holland, Janet (2002). Feminist methodology. Sage Publications.
Roca i Girona, Jordi (2010). Las entrevistas. En J. Pujadas (coord.) Etnografía (pp. 89-109). UOC.
Ruiz, Jorge (2012). El grupo triangular: reflexiones metodológicas en torno a dos experiencias de investigación. Empiria. Revista de metodología de ciencias sociales, 24, 141-162. https://doi.org/10.5944/empiria.24.2012.846
Ruiz, María (2016). Kartzela genero-erakunde bezala: genero-bereizkeriak, erresistentzia-praktikak eta agentzia Euskal Herrian espetxeratutako emakumeen artean. Tesis doctoral. UPV/EHU.
Urla, Jacqueline & Burdick, Christa (2018). Counting matters: quantifying the vitality and value of Basque. International Journal of the Sociology of Language, 73-96. https://doi.org/10.1515/ijsl-2018-0015
Vázquez Recio, Rosa (2022). ¿Dar voz? No, escúcheme. Márgenes, Revista de Educación de la Universidad de Málaga, 3(1), 142-147. https://doi.org/10.24310/mgnmar.v3i1.13638
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Jaime Altuna Ramírez
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.
