Dificultats i reptes per estudiar les diferències socials digitals des d'una perspectiva feminista
DOI:
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2023.11.1Paraules clau:
Investigación digital, Género, Metodologías Feministas, Doctorado, Redes SocialesResum
En un escenari marcat per l'augment de les investigacions doctorals feministes, la seva aplicació sovint es limita a fer treballs en els quals els estudis de cas són les dones; una realitat que es va veure reflectida a la meva pròpia tesi doctoral. Aquest article es planteja com un exercici de reflexió crítica i autoqüestionament sobre el procés de definició i desenvolupament daquest treball. Començarem reposicionant els seus marcs teòrics des dels ensenyaments del feminisme digital per, en un segon moment, endinsar-nos en les dificultats que afrontem per incorporar i mantenir els aprenentatges derivats de les epistemologies feministes. A partir d'aquesta experiència, es debat sobre la urgència d'avivar la investigació feminista i la necessitat de disposar d'eines que permetin incorporar els plantejaments epistemològics als nostres treballs, independentment de la direcció de tesis o el programa de doctorat a què s'adscriguin.
Referències
Ahmed, S. (2006). Queer phenomenology: Orientations, objects, others. Duke University Press.
Ariño Villarroya, A. (2007). Música, democratización y omnivoridad. Política y Sociedad, 44(3, arte y poder), 131-150. https://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0707330131A/22221
Banet-Weiser, S. (2018). Empowered: Popular feminism and popular misogyny. Duke University Press.
Banet-Weiser, S., Gill, R., y Rottenberg, C. (2020). Postfeminism, popular feminism and neoliberal feminism? Sarah Banet-Weiser, Rosalind Gill and Catherine Rottenberg in conversation. Feminist Theory, 21(1), 3-24. https://doi.org/10.1177/1464700119842555
Barrio, C. (2022). Algoritmo trap: Entre distinciones y apropiaciones del gusto digital. Universidad Complutense de Madrid [Pendiente de publicación].
Barrio, C., y Gordo, Á. (2021). La gestión del yo digital en la era de las plataformas. Las jóvenes traperas y sus stories de Instagram. En Audiovisual e indústrias Criativas. Presente y Futuro: Vol 1 (José Gomes Pinto, pp. 293-309). McGraw-Hill.
Bernstein, B. (1995). Code Theory and its Positioning: A case study in misrecognition. British Journal of Sociology of Education, 16(1), 3-19. https://www.jstor.org/stable/1393123
Biglia, B., y Jiménez, E. (2012). Conformidades y disconformidades en habitar los márgenes de la investigación social. En Políticas del conocimiento y dinámicas interculturales (Yolanda Onghena y Alvise Vianello, pp. 103-116). CIDOB. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.1513
Biglia, B., y Vergés-Bosch, N. (2016). Cuestionando la perspectiva de género en la investigación. REIRE. Revista d’Innovació i Recerca En Educació, 9(2), 12-29. https://doi.org/10.1344/reire2016.9.2922
Blazquez Graf, N., Flores Palacios, F., y Ríos Everardo, M. (2010). Investigación feminista: Epistemología, metodología y representaciones sociales (1. ed). Universidad Nacional Autónoma de México, Centro de Investigaciones Interdisciplinarias en Ciencias y Humanidades. https://raco.cat/index.php/QuadernsPsicologia/article/view/292575
Currier, D. (2003). Feminist Technological Futures: Deleuze and Body/Technology Assemblages. Feminist Theory, 4(3), 321-338. https://doi.org/10.1177/14647001030043005
Douglas, M. (1996). Thought styles: Critical essays on good taste. Sage Publications.
Faulkner, W. (2001). The technology question in feminism. Women’s Studies International Forum, 24(1), 79-95. https://doi.org/10.1016/S0277-5395(00)00166-7
Fernández Rodríguez, C. J., y Heikkilä, R. (2011). El debate sobre el omnivorismo cultural. Una aproximación a nuevas tendencias en Sociología del Consumo. Revista Internacional de Sociología (RIS), 69(3), 585-606. https://doi.org/10.3989/ris.2010.04.15
Fernández Rodríguez, C. J., y Heikkilä, R. (2020). El gusto en la posmodernidad: Una valoración del debate sobre el omnivorismo cultural. En Estudios sociales sobre el consumo (L.E. Alonso, C.J. Fernández Rodríguez y R. Ibánez Rojo, pp. 345-361). Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
Gehl, R. W. (2014). Reverse engineering social media: Software, culture, and political economy in new media capitalism. Temple University Press.
Gill, R. (2016). Post-postfeminism?: New feminist visibilities in postfeminist times. Feminist Media Studies, 16(4), 610-630. https://doi.org/10.1080/14680777.2016.1193293
Gillespie, T. (2017). The Platform Metaphor, Revisited [Alexander Von Humboldt. Institut für Internet und Gesellschaft]. Digital Society Blog. Making sense of our connected world. https://www.hiig.de/en/the-platform-metaphor-revisited/
Ging, D., y Siapera, E. (2018). Special issue on online misogyny. Feminist Media Studies, 18(4), 515-524. https://doi.org/10.1080/14680777.2018.1447345
Gordo, A., García, A., De Rivera, J., y Díaz, C. (2018). Jóvenes en la encrucijada digital: Itinerarios de socialización y desigualdad en los entornos digitales. Morata. https://www.adolescenciayjuventud.org/publicacion/jovenes-en-la-encrucijada-digital/
Gramsci, A. (1970). Introducción a la Filosofía de la Praxis. Península.
Grint, K., y Gill, R. (2013). The gender-technology relation: Contemporary theory and research. Routledge, Taylor & Francis Group.
Hall, S. (1973). Encoding, decoding. Centre for Cultural Studies.
Haraway, D. J. (2014). Manifiesto para cyborgs: Ciencia, tecnología y feminismo socialista a finales del siglo XX. Puente Aéreo.
Herrera-Usagre, M. (2020). Imaginación y omnivoridad. Nuevas estrategias para el cierre de clase y su efecto en el consumo cultural. En Estudios socailes sobre el consumo (L.E. Alonso, C.J. Fernández Rodríguez y R. Ibánez Rojo, pp. 363-385). Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).
Hester, H. (2018). Xenofeminismo. Tecnologías del género y políticas de reproducción. Caja Negra.
Hopkins, P. D. (Ed.). (1998). Sex/machine: Readings in culture, gender, and technology. Indiana University Press.
IAB. (2022). Estudio de redes sociales 2022. IABSpain. https://iabspain.es/estudio/estudio-de-redes-sociales-2022/
Lahire, B. (2003). From the habitus to an individual heritage of dispositions. Towards a sociology at the level of the individual. Poetics, 31(5-6), 329-355. https://doi.org/10.1016/j.poetic.2003.08.002
Lahire, B. (2008). The individual and the mixing of genres: Cultural dissonance and self-distinction. Poetics, 36(2-3), 166-188. https://doi.org/10.1016/j.poetic.2008.02.001
Landström, C. (2007). Queering feminist technology studies. Feminist Theory, 8(1), 7-26. https://doi.org/10.1177/1464700107074193
Leaver, T., Highfield, T., y Abidin, C. (2020). Instagram: Visual social media cultures. Polity Press.
Manovich, L. (2017). Instagram and contemporary image (California Institute for Telecommunication and Information & The Graduate Center). Cultural Analytics Lab. http://manovich.net/index.php/projects/instagram-and-contemporary-image
Martínez, L. M., Biglia, B., Luxán, M., Fernández, C., Azpiazu, J., y Bonet, J. (2014). Feminist research experiences: Reflections and proposals on methodologies. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 14(4), 3. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.1513
Massanari, A. (2017). #Gamergate and The Fappening: How Reddit’s algorithm, governance, and culture support toxic technocultures. New Media & Society, 19(3), 329-346. https://doi.org/10.1177/1461444815608807
McNay, L. (2004). Agency and experience: Gender as lived relation. En Feminism after Bourdieu (Lisa Adkins y Berveley Skeggs). Backwell publishing.
McRobbie, A. (2015). Notes on the Perfect: Competitive Femininity in Neoliberal Times. Australian Feminist Studies, 30(83), 3-20. https://doi.org/10.1080/08164649.2015.1011485
Miller, D., y Woodward, S. (2011). Blue jeans: The art of the ordinary. University of California Press.
Molet Chicot, C. (2014). The unsaid: Methodological reflection about research on art and feminism. Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social, 14(4), 237. https://doi.org/10.5565/rev/athenea.1324
Noble, S. U. (2018). Algorithms of oppression: How search engines reinforce racism. New York University Press.
Peterson, R. A., y Kern, R. (1996). Changing highbrow taste: From snob to omnivore. American Sociological Review, 61, 900-9007. https://voidnetwork.gr/wp-content/uploads/2016/08/Changing-Highbrow-Taste-From-Snob-to-Omnivore-by-R.-Peterson-and-R.-Kern.pdf
Plant, S. (1998). Ceros + unos: Mujeres digitales + la nueva tecnocultura. Destino.
Rottenberg, C. A. (2018). The Rise of Neoliberal Feminism (Vol. 1). Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oso/9780190901226.001.0001
Rubio Martín, M. J., y Gordo López, Á. (2021). La perspectiva tecnosocial feminista como antídoto para la misoginia online. Revista Española de Sociología, 30(3), a64. https://doi.org/10.22325/fes/res.2021.64
Storer, H. L. (2017). A Year of Bad Choices: The Postfeminist “Restorying” of Teen Dating Violence in Young Adult Literature. Affilia, 32(3), 292-307. https://doi.org/10.1177/0886109917704935
Thompson, C., y Wood, M. A. (2018). A media archaeology of the creepshot. Feminist Media Studies, 18(4), 560-574. https://doi.org/10.1080/14680777.2018.1447429
Velasco, D., Romo, I., González, R., y Úbeda, L. (2017). Las mujeres en el trap. Un nuevo camino hacia el empoderamiento. variacionxxi.com. https://variacionxxi.com/2017/12/15/mujeres-trap-empoderamiento-reportaje/
Vergés Bosch, N. (2013). Teorías Feministas de la Tecnología: Evolución y principales debates. Universitat de Barcelona. Disponible en: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/45624
Wacjman, judy. (2006). El tecnofeminismo. Cátedra.
Zuboff, S. (2020). The age of surveillance capitalism: The fight for a human future at the new frontier of power (First Trade Paperback Edition). PublicAffairs.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Carla Barrio Romera
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
Avís de drets d’autoria
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els següents termes:
- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l’obra, que es difondrà amb tots els drets reservats.
- Els autors són lliures d’establir acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada en la revista (com per exemple la publicació en un repositori institucional o temàtic, la seva pàgina web personal o un llibre), sempre que es reconegui la seva publicació inicial en aquesta revista.
- licencia de reconocimiento de Creative Commons
Declaració de privacitat
Les adreces electròniques i els noms introduïts en aquest lloc s’utilitzaran exclusivament per als propòsits declarats per aquesta revista i no es faran servir amb cap altra finalitat ni es posaran a disposició de tercers.