Covid 19, intervenció pública i preferències redistributives: una anàlisi descriptiva del cas espanyol

Autors/ores

  • Mario Ríos Fernández Universitat de Girona
  • Félix Valle Moreno Associació Prohabitatge

DOI:

https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2021.9.10

Paraules clau:

Redistribució, Pandemia, Opinió Pública, Desigualtat Social, Política Social, Preferències

Resum

La pandèmia de COVID19 ha comportat grans canvis en la societat. La forta intervenció dels poders públics en la crisi sanitària i l'impacte social que aquesta ha provocat amb l'augment de la pobresa i la desigualtat són factors que poden originar un conflicte social al voltant de la redistribució d'ingressos i de riquesa. El present article pretén discernir des d'un estudi del comportament de la opinió pública basant-se en els Estudis d'Opinió Pública i Política Fiscal del CIS si s'ha produït un canvi en el suport a l'enfortiment de l'Estat de benestar, en qüestions fiscals i en la prestació de serveis públics i la capacitat de redistribució de les institucions públiques.

Biografies de l'autor/a

Mario Ríos Fernández, Universitat de Girona

Politólogo, analista de datos por la UB y Máster en Análisis Político y Asesoría Institucional por la misma universidad. Es profesor asociado en la Universitat de Girona y en la Universitat Oberta de Catalunya.

Félix Valle Moreno, Associació Prohabitatge

Politólogo. Máster en Políticas Sociales, Trabajo y Bienestar. Actualmente coordina en la Associació Prohabitatge proyectos dirigidos a población en exclusión social, e investigación social sobre desigualdad.

Referències

Fanjul, G. & Gálvez-Iniesta, I. (2020). Extranjeros, sin papeles e imprescindibles: Una fotografía de la inmigración irregular en España. Fundación Por Causa. https://porcausa.org/wp-content/uploads/2020/07/RetratodelairregularidadporCausa.pdf

Frankfurt, H.G. (2015) On Inequality. Princeton University Press.

José León, F. (2012) Reciprocity and public support for the redistributive role of the State. Journal of European Social Policy, 22(2), 198-215. https://doi.org/10.1177/0958928711433657

Margarit, Y. (2019). Political responses to economic shocks. Annual Review of Political Science, 22, 277-295. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-050517-110713

Milanovic, B. (2016).Global Inequality. A new Approach for the Age of Globalization. Harvard University Press.

Moises Martin, J. (2019).Nueva desigualdad en España y nuevas políticas para afrontarla. El Observatorio Social. Fundación La Caixa. https://observatoriosociallacaixa.org/-/desigualdad-y-nuevas-politicas-inf-renta

Parella, S. (2003) Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Anthropos.

Perry, B. L., Aronson, B. & Pescosolido, B. A. (2021) Pandemic precarity: COVID-19 is exposing and exacerbating inequalities in the American heartland. Proceedings of the National Academy of Sciences, 118 (8) e2020685118; https://doi.org/10.1073/pnas.2020685118

The European Commission’s science and knowledge service. (2019). Income inequality and support for redistribution across Europe. https://ec.europa.eu/jrc/sites/jrcsh/files/fairness_pb2019_redistribution.pdf

Wilkinson, R. & Pickett, K. (2009). The Spirit Level. Allen Lane.

Descàrregues

Publicades

2021-06-30 — Actualitzat el 2021-07-22

Com citar

Ríos Fernández, M., & Valle Moreno, F. (2021). Covid 19, intervenció pública i preferències redistributives: una anàlisi descriptiva del cas espanyol. Clivatge. Estudis I Testimonis Sobre El Conflicte I El Canvi Socials, (9), e–34368. https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2021.9.10

Número

Secció

Articles