Les tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/eha.2017.29.129-148

Paraules clau:

vídua, mas, propietària, Porrera, segle XVIII, segle XIX

Resum

S’han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l’educació dels fi lls i les filles, però no s’ha analitzat sufi cientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l’explotació d’un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l’herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l’única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d’enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d’òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar difi cultats addicionals.

Descàrregues

Publicades

2020-05-25

Número

Secció

Dossier