La cooperació transfronterera en la gestió de conques fluvials a la frontera francoandorranoespanyola

Resum

L’establiment de fronteres interestatals comporta la divisió de conques hidrogràfiques entre dos o més estats. També poden haver deixat a banda i banda drets d’ús d’aigua anteriors a la seva fixació. La gestió dels recursos hídrics i el manteniment d’aquells drets adquirits ha generat diverses tensions i conflictes, agreujats sovint pels canvis en l’ús, les quantitats captades, l’embassament i el desviament dels cursos o la contaminació. Enfront d’aquesta situació s’han desenvolupat mecanismes de gestió compartida de les conques i de resolució dels conflictes. En l’àmbit estatal s’han establert acords i comissions interestatals, mentre que en l’ambit subestatal (local i regional) s’han posat en pràctica diverses iniciatives de cooperació transfronterera. En la comunicació es fa un breu repàs geogràfic i històric de la gestió de les conques transfrontereres (i en ocasions frontereres) en el tram català de la frontera entre Espanya, França i Andorra (els rius Garona, Segre, Valira, Querol, Ter i Tec, i infraestructures hidràuliques com el canal de Puigcerdà), tant en l’àmbit estatal com subestatal. S’analitzen en funció de les normatives internacionals sobre aigües transfrontereres, els canvis d’ús de l’aigua, les disputes i els objectius de la cooperació.