Transformacions i resiliències en el poblament de Catalunya a l’edat mitjana

Resum

Al llarg dels deu segles de l’edat mitjana, a Catalunya hi hagué molts canvis en el poblament. Es van produir trencaments importants en la continuïtat, encara que, alhora, també hi va haver algunes pervivències notables. En l’alta edat mitjana es va crear una xarxa de vilars, al mateix temps que s’abandonaven les villae romanes (però de vegades no s’esborrà el record dels fundi que hi havia hagut). Aquests hàbitats s’hagueren d’adaptar a unes noves realitats polítiques i econòmiques, després de les conquestes dels àrabs i berbers (713-721) i les dels francs carolingis (759-801). Durant l’edat mitjana central hi hagué transformacions importants en la societat i en el poblament: van edificar-se pobles de sagrera, pobles castrals i vilanoves planificades. Al mateix temps, en algunes comarques va créixer molt el nombre de masos dispersos. Alhora, van continuar existint vilars a les terres pirinenques i alguns antics nuclis de població (vil·les i vilars) de la resta de Catalunya esdevingueren pobles i masos.