Poblament i despoblament a la Catalunya del Nord, segles xix i xx: un estat de la qüestió

Resum

Aquest article pretén fer un estat de la qüestió relativa a l’evolució de la població a la Catalunya del Nord, és a dir, l’actual departament dels Pirineus Orientals, terra catalana annexada a França el 1659 i transformada en departament francès el 1790. Es pretén fer balanç dels treballs realitzats sobre la història de l’evolució del poblament i el despoblament d’aquest territori, a través d’una revisió dels treballs realitzats, la posada en valor de les fonts disponibles i la proposta dels treballs que s’han de dur a terme per aconseguir un coneixement profund d’aquests elements estructuradors de la història d’aquest territori, vinculant-lo a les comparacions i la historiografia catalana. L’article es construeix cronològicament al voltant de tres grans períodes: el primer, des de la Revolució Francesa fins al 1856, està marcat per un relatiu equilibri territorial i una població plena a les muntanyes occidentals; el segon, entre el 1856 i els anys cinquanta del segle passat, mostra l’aparició d’un important desequilibri amb el despoblament de les muntanyes i el creixement de la plana del Rosselló; l’últim, des dels anys seixanta del segle xx, es caracteritza per la metropolització al voltant de la ciutat de Perpinyà i la costa i canvis significatius en la naturalesa de la població.