Conocimiento y aprendizaje desde la asignatura de Rol e Identidad del Trabajo Social
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i2.36354Paraules clau:
Identidad, Trabajo Social, Complejidad, (auto)biografiaResum
En este artículo se plantean las bases conceptuales y metodológicas de la asignatura de Rol e Identidad del Grado de Trabajo Social de la Universidad de Barcelona. El objetivo principal del artículo es realizar un paseo reflexivo conceptual, en torno a la propuesta pedagógica y teórica de la asignatura, que pueda ser de interés tanto para los y las estudiantes de Trabajo Social como para los y las profesionales. Por ello, el artículo está configurado de forma ensayística, para favorecer la argumentación y la exposición teórico-reflexiva derivada de las experiencias, conocimientos y aprendizajes de los y las docentes que han formado parte de esta asignatura. Este recorrido teórico de la asignatura se aborda desde dos dimensiones: la dimensión ontológica del contenido del plan docente y la dimensión epistemológica de la metodología educativa. De este modo, se refleja la necesidad de los y las estudiantes de Trabajo Social de compenetrarse con la complejidad para la comprensión de su realidad personal y profesional, y sitúa la narrativa (auto)biográfica como la estrategia que permite al estudiante pensar, pensarse y (re)pensarse como sujeto, y al mismo tiempo (re)construir esta complejidad.
Referències
Arendt, H. (2012). La condición humana. (7ª ed.). Barcelona: Paidós
Arfuch, L. (2010). El espacio biográfico. Dilemas de la subjetividad contemporánea. (1ª ed.). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Barthes, R. (2004). Roland Barthes por Roland Barthes. (1ª ed.). Barcelona: Paidós Contextos
Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad. (1ª ed.). Barcelona: Paidós
Bruner, J. (2006). Actos de significado: más allá de la revolución cognitiva. (1ª ed.). Madrid: Alianza
De Man, P. (2007). La autobiografía como des-figuración. En: La retórica del Romanticismo. Madrid: Akal.
Delors, J. (1996). Los cuatro pilares de la educación. En: La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre educación para el siglo XXI. Madrid: Santillana/UNESCO
Dustin, D. (2007). The McDonaldization of Social Work. (1ª ed.). England: Ashgate
Foucault, M. (1994). Hermenéutica del sujeto. (1ª ed.). Madrid: la Piqueta Endymión
Gadamer, H. (1993). Verdad y Método. (3ª ed.). Salamanca: Sígueme
Guattari, F. (1990). Las tres ecologías. (2ª ed.). Valencia: Pre-Textos
Han, B. (2015). La sociedad del cansancio. (8ª ed.). Barcelona: Herder
Hill, R. (1992). Nuevos paradigmas en Trabajo Social. Lo social natural. (1ªed). Madrid: Siglo XXI
Illouz, E. (2007). Intimidades congeladas. (1ª ed.) Buenos Aires: Katz Editores
Lejeune, P. (1994). El pacto autobiográfico y otros estudios. (1ª ed.). Madrid: Megazul-Endymion
Morin, E. (2000). La mente bien ordenada. (1ª ed.). Barcelona: Seix Barral
Morin, E., Roger, E., Domingo, R. (2013). Educar en la era planetaria. (1ª ed.) Barcelona: Gedisa
Parton N. & O’Byrne, P. (2000). Constructive Social Work. Towards a new practice. (1ª ed.). New York: Palgrave
Olney, J. (1991). Algunas versiones de la memoria/Algunas versiones del bios: la ontología de la autobiografía. Anthropos, 29, pp. 33-47
Ordine, N. (2013). La utilitat de l’inútil. (1ª ed.). Barcelona: Quaderns Crema
Parra, B., Iannitelli, S., López, T. (2012). Reflexividad y epistemología en la enseñanza del Trabajo Social. En: Emma de Sobremonte de Mendicuti (Ed.). Epistemología, teoría y modelos de intervención en Trabajo Social: Reflexión sobre la construcción disciplinar en España (p. 293-299). Deusto: DeustoDigital
Ricoeur, P. (2006). La vida: un relato en busca de narrador. Ágora, Vol. 25, nº2:9-22
Sanz, A. (2005). El método autobiográfico en investigación social: potencialidades y limitaciones de las fuentes orales y los documentos personales. Aclepsio Vol. LVII, 1, 99-115.
Taylor, C. (2006). Fuentes del yo. La construcción de la identidad moderna. (1ª ed.). Barcelona: Paidós
Zamanillo, T. (2018). Epistemología del Trabajo Social. De la evidencia empírica a la exigencia teórica. (1ª ed.). Madrid: Ediciones Complutense
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2022 Toni Sangrà Boladeres, José Antonio López Rodríguez, Silvia Iannitelli Muscolo

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.