Mediación intercultural en el ámbito sanitario: Contribuciones a la atención sanitaria.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i3.40461Paraules clau:
Mediación Intercultural Sanitaria, Inmigrantes, SaludResum
Els sistemes sanitaris s'enfronten al desafiament d'atendre adequadament les necessitats de poblacions culturalment heterogènies (Mendonza, Gualda & Spinatsch, 2019). La pandèmia ha ressaltat la necessitat de garantir laccés a latenció sanitària i de promoure un servei de qualitat per a totes les persones sense excepció (Perna & Moreno,2021). En aquest escenari, la mediació intercultural sanitària instaura un entorn de respecte mutu i treballa pal·liant les diferents barreres i factors negatius que determinen la salut de les poblacions més vulnerables, com ara les poblacions migrants (Verrept, 2019). Així mateix, ocupa un paper essencial en prevenir i promoure una atenció integral sobre les diferents necessitats socials dels col·lectius més vulnerables (Silva, 2020), garantint l'accessibilitat i l'equitat del sistema sanitari (Rubio & Rubio, 2020). Aquest treball té com a objectius identificar el valor que aporta la mediació intercultural a l'atenció sanitària i conèixer quines són les funcions i les experiències realitzades en l'àmbit. Per esbrinar-ho s'ha elaborat una revisió narrativa, posant èmfasi en la literatura dels darrers vuit anys. Els resultats mostren la necessitat de definir la figura professional del mediador intercultural sanitari tenint en compte els beneficis que aporta en millorar la qualitat en latenció sanitària i en promoure un sistema de salut més accessible i equitatiu. Encara més en situacions de crisi sanitària, on s'han vist accentuades les vulnerabilitats de les poblacions migrants. Es reflecteix un llarg recorregut per aconseguir ple de desafiaments i nous reptes atesa la naturalesa canviant de la nostra societat.
PARAULES CLAU: Mediació Intercultural Sanitària, Immigrants, Salut.
Referències
Alan, J. (2021). Interculturalidad en Salud: Teorías y Experiencias para Poblaciones Migrantes Internacionales. En Cabieses, B., Obach, A. y Urrutia, C. (Eds) Interculturalidad en salud. Teorías y experiencias para poblaciones migrantes internacionales (pp. 51-85). Universidad de Desarrollo.
Blanco, A. (2021). Mediación Intercultural para a resolución de conflictos no ámbito sanitario. Revista Galega de Traballo Social-Fervenzas, 23 , 157-179.
Blukacz, A. (2021). Revisión del marco normativo y consensos internacionales en materia migratoria e interculturalidad en salud. En Cabieses, B., Obach, A. y Urrutia, C. (Eds) Interculturalidad en salud. Teorías y experiencias para poblaciones migrantes internacionales (pp. 51-85). Universidad de Desarrollo.
Cabieses, B., Obach, A. y Urrutia, C. (2021). Conceptos esenciales sobre interculturalidad en salud pertinentes para poblaciones migrantes, refugiadas y en movilidad humana. En Cabieses, B., Obach, A. y Urrutia, C. (Eds) Interculturalidad en salud. Teorías y experiencias para poblaciones migrantes internacionales (pp. 21-39). Universidad de Desarrollo.
Delgado, J. y Expósito, A. (2011). ¿Qué puede aportar la mediación intercultural al ámbito sanitario? ENE Revista de Enfermería, 5(3), 59-65. http://enfermeria.org/ojs/index.php/ENE/article/view/36
Degrie, L., Gastmans, C., Mahieu, L., Dierckx de Casterlé, B. & Denier, Y. (2017). How do ethnic minority patients experience the intercultural care encounter in hospitals? A systemic review of qualitative research. BMC medical ethics, 18(1), 2. https://doi.org/10.1186/s12910-016-0163-8
Fernández-Rufete, J. (2009). El papel de la mediación intercultural en la Atención Primaria de Salud. Estudio de un caso. Quaderna Editorial. https://www.murciasalud.es/recursos/ficheros/165335-papel_mediacion.pdf
Lachal, J., Escaich, Bouznah, S., Rousselle, C., De Lonlay, P., Canoui, P., Moro, M.R. & Durand-Zaleski, I. (2019). Transcultural mediation programme in a paediatric hospital in France: qualitative and quantitative study of participants’ experience and impact on hospital costs. BMJ 9(11). https://doi.org/10.1136/bmjopen-2019-032498
Hiri, A. (2022). La atención sanitaria del inmigrante marroquí: una propuesta dese la mediación intercultural. Revista Acciones Médicas, 1(3), 26-42. https://doi.org/10.35622/j.ram.2022.03.003
Lebano, A., Hamed, S., Bradby, H., Gil-Salmerón, A., Durá-Ferrandis, E., Garcés-Ferrer, J., Azzedine, F., Riza, E., Karnaki, P., Zota, D., & Linos, A. (2020). Migrants’ and refugees’ health status and healthcare in Europe: a scoping literature review. BMC public health, 20(1039). https://doi.org/10.1186/s12889-020-08749-8
Lutskovskaia, L., Atabekova, A., Zvereva, E., Gorbatenko, O. & Kaláshnikova, E. (2019). A pilot study of language and culture mediation in medical interpreting at border crossing points in Moscow, Russia. Heliyon, 5(2), 2-19. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6384301/pdf/main.pdf
Marnpae, M. (2014). Competencia intercultural en el ámbito sanitario: el caso del nacimiento tailandés. FITIS Pos International Journal, 1, 159-168. https://doi.org/10.37536/FITISPos-IJ.2014.1.0.18
Meyer, B. (2012). Interpretación ad hoc para pacientes con dominio parcial del idioma: participación en constelaciones multilingües. En C. Baraldi y L. Gavioli (Eds.), Coordinación de la participación en la interpretación del diálogo (pp- 99-113). Jonh Benjamins.
Munuera, P. (2020). La mediación sanitaria en Chile. Revista de Mediación Chile, 148, 92- 798. https://www.scielo.cl/pdf/rmc/v148n6/0717-6163-rmc-148-06-0792.pdf
Parra, D., Olivares, A. y Riesco, C. (2018). La mediación en el ámbito de la salud y su rol en la relación sanitaria. Revista de Derecho, 86(243), 121-144. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-591X2018000100121
Pavlopoulou, I.D., Tanaka, M., Dikalioti, S., Samoli, E., Nisianakis, P., Boleti, O.D. & Tsoumakas, K. (2017). Clinical and laboratory evaluation of new immigrant and refugee children arriving in Greece. BMC Pediatrics, 17(132), 1-10. https://doi.org/10.1186/s12887-017-0888-7
Perna, R. y Moreno, F. J. (2021). Inmigración y atención sanitaria en un contexto de pandemia: vulnerabilidades y (escasas) respuestas en Europa y en España. Anuario CIDOB de la Inmigración 2020 (enero 2021), 116-128. https://doi.org/10.24241/AnuarioCIDOBInmi.2020.116
Pickett, K. (2021). Epílogo: La oportunidad de este libro en tiempos de COVID-19. En Cabieses, B., Obach, A. y Urrutia, C. (Eds) Interculturalidad en salud. Teorías y experiencias para poblaciones migrantes internacionales (pp. 369-370). Universidad de Desarrollo.
Qureshi, A., Revollo, H-W., Collazos, F., Visiers, C. y El Harrak, J. (2009). La mediación intercultural sociosanitaria: implicaciones y retos. Revista Norte de Salud Mental, 8(35), 56-66. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4830258
Rechel, B., Mladovsky, P. & Devillé, W. (2012). Monitoring migrant health in Europe: a narrative review of data collection practices. Health policy (Amsterdam, Netherlands), 105(1), 10-16. https://doi.org./10.101/.healthpol.2012.01.003
Rodríguez, A. y Llevot, N. (2011). La mediación intercultural: una realidad en los hospitales. En García, F.J. & Kressova, N. (Coords.). Actas del I Congreso Internacional sobre Migraciones en Andalucía (pp. 1065-1073). Instituto de Migraciones.
Rubio, S. y Rubio, S. (2020). Diversidad cultural en salud, competencia de la Enfermería transcultural. Enfermería en cardiología: revista científica e informativa de la Asociación Española de Enfermería en Cardiología, 27 (80), 6-10. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7726301
Sepúlveda, C. y Cabieses, B. (2019). Rol del facilitador intercultural para migrantes internacionales en centros de salud chilenos: Perspectivas de cuatro grupos de actores clave. Revista Peruana de Medicina Experimental y Salud Pública, 36(4), 592-600. http://www.scielo.org.pe/pdf/rins/v36n4/a06v36n4.pdf
Silva, A. M. (2020). Mediación durante la pandemia: protección de los derechos, activación de lazos sociales. En G. C. B. de Mansilla y C. Pilia (Dir.), Una justicia alternativa para los derechos humanos y la protección familiar, en tiempos de crisis (pp. 49-58). Ediciones Olejnik.
Simonnot, N., Rodríguez, A., Nuenberg, M., Fille, F., Aranda-Fernández, P.E. & Chauvin, P. (2016). Access to healthcare for people facing multiple vulnerabilities in health in 31 cities in 12 countries. Médecins du Monde: Doctors of the World. https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01493906
Suurmond, J., Uiters, E., De Bruijne, M., Stronks, K. & Essink-Bot, M.L. (2011). Negative health care experiences of immigrant patients: A qualitative study. BMC Health Services Research, 11(10). https://doi.org/10.1186/1472-6963-11-10
Valero, C. (2021). Un lugar para el factor humano en medio de la pandemia COVID-19. A modo de introducción. FITIS Pos-International Journal, 8(1), 1-8. https://doi.org/10.37536/FITISPos
Valverde, M. R. (2013). Mediación intercultural en el ámbito sanitario de la Región de Murcia. Enfermería Global, 12(29), 383-390. https://scielo.isciii.es/pdf/eg/v12n29/revision4.pdf
Verrept, H. (2019). What are the roles of intercultural mediators in health care and what is the evidence on their contributions and effectiveness in improving accessibility and quality of care for refugees and migrants in the WHO European Region? WHO Regional Office For Europe, Copenhagen. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK550145
Verrept, H. y Coune, I. (2019). Desarrollo de una guía para la mediación intercultural en la atención sanitaria en Bélgica. En R. Mendoza, E. Gualda y M. Spinatssh (Eds.), La mediación intercultural en la atención sanitaria a inmigrantes y minorías étnicas. Modelos, estudios, programas y práctica profesional. Una visión internacional. (pp.5-30). Diaz de Santos.
Watermeyer, J., Thwala, Z., & Beukes, J. (2021). Medical Terminology in Intercultural Health Interactions. Health communication, 36(9), 1115–1124. https://doi.org/10.1080/10410236.2020.1735700
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Rocío Ruiz Hernández
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
