Noves tendències en metodologies docents: la ludificació en el Grau de Treball Social
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i3.40474Paraules clau:
Trabajo Social, docencia, gamificación, Covid-19Resum
Una de les conseqüències de la COVID-19 ha estat provocar que els docents de l'Educació Superior hagin hagut de millorar i fins i tot adaptar les metodologies utilitzades des de sempre, és a dir, la docència considerada com a magistral. Tot això amb la finalitat de renovar-se i adaptar-se al nou panorama i al que tot això comporta. La nova incorporació d'aquests processos i eines relacionades amb l'ús de la tecnologia, busquen que, a través de la innovació dels docents, l'alumnat se senti més motivat i pugui adquirir un major aprenentatge. Per això, amb aquest article es pretén reflexionar sobre els beneficis de l'ús de la ludificació com a tècnica d'ensenyament-aprenentatge en el context universitari. Així com també el seu ús com a complement als recursos a la disposició del docent universitari, en el qual es busqui afavorir desenvolupar i adquirir de manera òptima les competències de l'alumnat del Grau en Treball Social. Per a això, s'ha realitzat una revisió de la literatura científica de fonts primàries i secundàries des d'una perspectiva hermenèutica crítica sobre la tècnica de la ludificació en l'àrea de Treball Social. Els resultats inicials assenyalen que la impartició de la docència en l'Educació Superior s'ha vist transformada a causa de la COVID-19 i amb això, els docents han hagut de veure les necessitats i importància de l'ús de les TIC en el seu dia a dia a l'aula, com ara la ludificació.Referències
Alejaldre, L. y García, A.L. (2015) Gamificar: el uso de los elementos del juego en la enseñanza de español. En Celma, MP, Gómez, MJ y Morán, C (Eds.) Actas del L congreso internacional de la AEPE (pp. 73-83).
Ardila, J. Y. (2019). Supuestos teóricos para la gamificación de la educación superior. Revista Internacional de Investigación en Educación, 12(24), 71-84. https://doi.org/10.11144/Javeriana.m12-24.stge
Blanco, G. (2015). Gamificación: características. http://procomun.educalab.es/es/ode/view/1445270076617
Bolívar, A. (2008). El discurso de las competencias en España: educación básica y superior. Revista de Docencia Universitaria, 6(2), 1-23. https://doi.org/10.4995/redu.2008.6268
Cabero-Almenara, J., Vázquez-Cano, E., Villota-Oyarvide, W. R., y López-Meneses, E. (2021). La innovación en el aula universitaria a través de la realidad aumentada. Análisis desde la perspectiva del estudiantado español y latinoamericano. Revista Electrónica Educare, 25(3), 1-17. https://doi.org/10.15359/ree.25-3.1
Cantador, I. (2016). La competición como mecánica de Gamificación en el aula: Una experiencia aplicando aprendizaje basado en problemas (p. 68-97). En R. Contreras y J. L. Eguía, (Ed.), Gamificación en aulas universitarias. Institut de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona.
Carina, S. (2017). De la enseñanza con libros de texto al aprendizaje en espacios online gamificados. Educacion Siglo XXI.
Casal-Otero, L., Mariño-Fernández, R., Barreira-Cerqueiras, E.M. y Fernández-de-la-Iglesia, J.C.(2022).La competencia digital de los futuros docentes de formación profesional: usos y actitudes que determinarán sus prácticas de enseñanza. RiiTE Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, 12,113-126. https://doi.org/10.6018/riite.522191
Contreras, R. S. y Eguía, J.L (Edits) (2016). Gamificación en aulas universitarias. Institut de la comuniscació. Universitat Autònoma de Barcelona.
Corchuelo, C. A. (2018). Gamificación en educación superior: experiencia innovadora para motivar estudiantes y dinamizar contenidos en el aula. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 63, 29-41. https://doi.org/10.21556/edutec.2018.63.927
Donoso, S. (2018). Estrategias educativas para motivar el aprendizaje. International Studies Perspectives.
Eurydice (2022). Tipos de enseñanza univeristaria. https://eurydice.eacea.ec.europa.eu/national-education-systems/spain/types-higher-education-institutions
Federación Internacional De Trabajadores Sociales - FITS (2000): Definición de Trabajo Social, Asamblea General de Montreal (Canadá). www.ifsw.org
Hurtado Talavera, F. J. (2020). La educación en tiempos de pandemia: los desafíos de la escuela del siglo XXI. Revista arbitrada del centro de investigación y estudios gerenciales, 44, 176-187. https://www.grupocieg.org/archivos_revista/Ed.44(176-187)%20Hurtado%20Tavalera_articulo_id650.pdf
Díaz, R. M. y Gómez-Estern, B. M. (2022). Innovación docente en tiempos de cambio. Ediciones Octaedro.
Lázaro, S. y Paniagua, R. (2003). Los métodos secundarios: la supervisión, la investigación, la administración. En T. Fernández (coord.) y C. Alemán (coord.), Introducción al Trabajo Social. (1º Ed., 439-462). Alianza.
Lorenz, W. (2001). Social work in Europe – Portrait of a diverse professional group. In (Ed.). Hessle, S. International standard setting of higher social work education. Stockholm University. Stockholm Studies of Social Work.
Marczewski, A. (2013). Gamification: a simple introduction. Tips, advice and thoughts on gamification. Andrzej Marczewski.
Matera, M. (2018). Explora como un pirata. Mensajero.
Oliva, H. (2016). La Gamificación como estrategia metodológica en el contexto educativo universitario. Realidad y Reflexión, 44(0), 29-47. https://doi.org/10.5377/ryr.v44i0.3563
Parente, D. (2016). Gamificación en la educación. En R. Contreras y J. L. Eguía (Ed.), Gamificación en aulas universitarias. Institut de la comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona.
Pegalajar Palomino, M.C. (2021). Implicaciones de la gamificación en Educación Superior: una revisión sistemática sobre la percepción del estudiante. Revista de Investigación Educativa, 39(1), 169-188. http://dx.doi.org/10.6018/rie.419481
Prendes-Espinosa, M. P., García-Tudela, P.A. y Solano-Fernández, I. M. (2020). Igualdad de género y TIC en contextos educativos formales: Una revisión sistemática. Comunicar, 63(XXVIII). https://doi.org/10.3916/C63-2020-01
Prieto, A., Díaz, D., Monserrat, J., y Reyes, E (2014). Experiencias de aplicación de estrategias de gamificación a entornos de aprendizaje universitario. ReVisión, 7(2), 76-92.
Putz, L., Hofbauer, F. & Treiblmaier, H. (2020). Can gamification help to improve education? Findings from a longitudinal study. Computers & Education, 106392. https://doi.org/10.1016/j.chb.2020.106392
Sáez, C. A. (1988). La investigación en Trabajo Social. Cuadernos de trabajo social, 1, 35.
Villalustre, L. y Del Moral, M.E. (2015). Gamificación: Estrategia para optimizar el proceso de aprendizaje y la adquisición de competencias en contextos universitarios. Digital Education, 27, 13-31. https://raco.cat/index.php/DER/article/view/299734.
Zainuddin, M., Shujahat, M. Haruna, H. & Wah Chu, S. (2020). The role of gamified e-quizzes on student learning and engagement: An interactive gamification solution for a formative assessment system. Computers & Education, 103729. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2019.103729
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Fidely Polanco Grullón
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
