Experiencias de soledad y dependencia en (algunas) personas mayores hospitalizadas. La crisis de los cuidados como un reto para el Trabajo Social.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i3.40753Paraules clau:
soledad, envejecimiento, dependencia, crisis de los cuidados, Trabajo Social hospitalarioResum
A partir d'una aproximació de camp qualitativa, en diàleg amb l'experiència de l'investigador com a treballador social a l'àmbit de la salut, s'exploren els factors socioculturals que expliquen i signifiquen les soledats de les persones grans en els processos d'hospitalització. Els resultats apunten que la pèrdua de funcionalitat subjacent a alguns processos de salut-malaltia, i la conseqüent necessitat d'una major cura social, es converteixen en una conjuntura a través de la qual la soledat pot fer-se palesa, escenificant-se, de vegades, en els processos d'hospitalització. La crisi del model de cures s'ha situat com un marc explicatiu sobre el qual aquestes experiències individuals transcendeixen el subjecte, reconeixent-ne la dimensió política i social.
Referències
Allué, M. (2013). El paciente inquieto: Los servicios de atención médica y la ciudadanía. Edicions Bellaterra.
Bofill-Poch, S. y Comas d’Argemir, D. (2021). Promoviendo la justicia social y de género en el cuidado de mayores y dependientes. En Dolors Comas d’Argemir y Silvia Bofill-Poch (Ed.)., El cuidado de mayores y dependientes: Avanzando hacia la igualdad de género y la justicia social (pp. 9-34). Icaria.
Brunet, I., Pastor, I. y Belzunegui, À. (2002). Tipus de mostreig. Tècniques d’investigació social. Pòrtic.
Butler, J. (2006). Vida Precaria. El poder del duelo y la violencia. Paidós.
Canguilhem, G. (1971). Lo normal y lo patológico. S. XXI editores.
Casas-Martí, J. i González, S. (2019). La dimensió social de la durada de l’estada hospitalària. El cas de la Unitat de Subaguts del Centre Fòrum. Revista de Treball Social, 215, 127-143. https://doi.org/10.32061/RTS2019.215.08
Cifuentes-Gil, R. M. y Pantoja-Kauffmann, G. F. (2019). Sistematización de experiencias para construir saberes y conocimientos desde las prácticas. Editorial Brujas.
Colom, D. (2000). La planificación del alta hospitalaria. S. XXI de España Editores.
Comas d’Argemir, D. (2014). Los cuidados y sus máscaras. Retos para la antropologia feminista. Mora, 20, 167-182. https://doi.org/10.34096/mora.n20.2339
Comas d’Argemir, D. y Soronellas-Masdeu, M. (2021). Envejecimiento, dependencia y cuidados. Retos sociales y retos asistenciales. Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 22, 5-18. https://doi.org/10.17345/aec22.5-18
Comelles, J. M., Alegre-Agís, E. y Barceló, J. (2017). Del hospital de pobres a la cultura hospitalo-céntrica. Economía política y cambio cultural en el sistema hospitalario catalán. Kamchatka. Revista de análisis cultural, 10, 57-85. https://doi.org/10.7203/KAM.10.10420
Cubillos, C. (2014). Ética para la intervención social. Los valores aportados por el Trabajo Social y las éticas del cuidado y no paternalista como modelos de referencia para la práctica profesional. Revista Trabajo Social, 87(1), 3-18. https://revistatrabajosocial.uc.cl/index.php/RTS/article/view/2570/2532
Daly, M. y Lewis, J. (2011). El concepto de ‘social care’ y el análisis de los Estados de Bienestar contemporáneos. En C. Carrasco, C. Borderías y T. Torns (Eds.), El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas (pp. 225-251). Catarata.
Drotbohm H. (2015). Shifting Care Among Families, Social Networks, and State Institutions in Times of Crisis: A Transnational Cape Verdean Perspective. Dentro de: E. Alber, H. Drotbohm (Eds.), Anthropological Perspectives on Care. Palgrave Macmillan.
Ezquerra, S. (2012). Acumulación por desposesión, género y crisis en el Estado español. Revista de Economía Crítica, 14, 124-147 https://revistaeconomiacritica.org/index.php/rec/article/view/507
Gajardo, J. (2015). Vejez y soledad: implicancias a partir de la construcción de la noción de riesgo. Acta bioethica, 21(2), 199-205. http://dx.doi.org/10.4067/S1726-569X2015000200006
Generalitat de Catalunya (2017). Bases per a un model català d’atenció a les persones amb necessitats complexes: Conceptualització i introducció als elements operatius. Departament de Salut. https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/3305
Martínez, R. (2020). Confinar la soledad. Observatorio de la Soledad, Amigos de los Mayores. https://amigosdelosmayores.org/es/actualidad/confinar-soledad
Martínez, R. y Celdrán, M. (2019). La soledad no tiene edad. Explorando vivencias multigeneracionales. Observatori de la Soledat, Amics de la Gent Gran.
Muñoz, M. (2004). Reflexiones en torno al trabajo social hospitalario. Revista de Treball Social, 176, 51-56.
Nicolaisen, M. & Thorsen, K. (2014). Who are lonely? Loneliness in different age groups (18-81 years old), using two measures of loneliness. International Journal of Aging and Human Development, 78(3), 229-257. https://doi.org/10.2190/AG.78.3.b
Pérez-Orozco, A. (2006). Amenaza tormenta: la crisis de los cuidados y la reorganización del sistema económico. Revista de Economía Crítica, 5, 7-37. https://revistaeconomiacritica.org/index.php/rec/article/view/388
Pinazo-Hernandis, S. y Donio-Bellegarde, M. (2018). La soledad de las personas mayores. Conceptualización, valoración e intervención. Fundación Pilares. https://www.fundacionpilares.org/publicacion/la-soledad-de-las-personas-mayores-conceptualizacion-valoracion-e-intervencion/
Puga, A. (2018). Y camino con ellos. Paulinas.
Razavi, S. (2007). The Political and Social Economy of Care in a Development Context. Conceptual Issues, Research Questions and Policy Options. Gender and Development Programme, Paper number 3. United Nations Institute for Social Development. https://www.unrisd.org/en/library/publications/the-political-and-social-economy-of-care-in-a-development-context-conceptual-issues-research-questio
Rodríguez, A. (2019). La sistematización de experiencias como método de investigación para la producción del conocimiento. Revista de Ciencias Humanísticas y Sociales, 4(1), 113-123. http://dx.doi.org/10.33936/rehuso.v4i1.2143
Sandín, M. y Conde, P. (2010). Hiperfrecuentación: Percepción de los profesionales de atención primaria sobre su definición, motivos, situaciones y la relación con los pacientes hiperfrecuentadores. Revista de Calidad Asistencial, 25(1), 21-27. 10.1016/j.cali.2009.07.007
Segura, C., Pinazo-Hernandis, S., Quiles, A. y Yanguas, J. (2020). Soledad. Fórum de debate: Hacia una Sociedad Cuidadora. Mémora Fundación.
Victor, C., Scambler, S., Bond, J. & Bowling, A. (2000). Being alone in later life: Loneliness, social isolation and living alone. Reviews in Clinical Gerontology, 10(4), 407-417. https://doi.org/10.1017/S0959259800104101
Weiss, R. S. (1973). Loneliness: The experience of emotional and social isolation. MIT Press.
Wilkinson, R. y Marmot, M. (2003). Determinantes sociales de la salud: Los hechos irrefutables. Organización Mundial de la Salud.
Yanguas, J. (2022). Soledad y ciclos de vida. Mesa redonda en las I Jornadas Internacionales sobre Soledad: 9 y 10 de noviembre de 2022, Barcelona, España.
Yusta, R. (2019). La soledad no deseada en el ámbito de la Gerontología. Trabajo Social Hoy, 88, 25-42. http://dx.doi.org/10.12960/TSH.2019.0014
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Joan Casas Martí
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
