Darrere de l'Estigma. Una Anàlisi Qualitativa de l'Impacte en les Famílies de Persones amb Trastorn Mental Greu.
DOI:
https://doi.org/10.1344/its.i4.43388Paraules clau:
Trastorn Mental Greu, estigma associat, família, gènere, culpabilitatResum
L'objectiu d'aquest article és investigar l'impacte de l'estigma associat a les famílies de persones amb Trastorn Mental Greu. Es va dur a terme un estudi qualitatiu descriptiu exploratori amb l'objectiu d'aprofundir en les opinions, pensaments i experiències de les famílies. Van participar un total de vuit familiars mitjançant les tècniques de l'entrevista i el grup focal. Els resultats mostren l'existència d'un estigma encara present en la societat actual, els efectes de la qual repercuteixen greument a les famílies que conviuen o han conviscut amb la malaltia mental dins de les seves llars. Es van identificar conseqüències psicosocials, com a por, sobreprotecció i culpa, especialment en dones. La falta de coneixement generalitzat, la manca de capacitació professional i les dificultats d'accés al sistema de salut mental també perpetuen els estereotips existents. Les troballes suggereixen la necessitat d'implementar estratègies per a reduir l'estigma, millorar l'accés a l'atenció en salut mental i brindar un major suport familiar per a crear un entorn més comprensiu i empàtic cap a les persones usuàries i les seves famílies. És fonamental promoure la igualtat en la cura i suport a les persones amb *TMG, abordant les diferències de gènere en la percepció de l'estigma. En aquest sentit, el Treball Social exerceix un paper essencial per a advocar per la justícia social, promovent la recerca, educació i conscienciació sobre salut mental, amb la finalitat de reduir l'estigma i millorar el suport a les famílies.
Referències
Aretio, A. (2010). Una mirada social al estigma de la enfermedad mental. Cuadernos de Trabajo Social, 23, 289-300.
Benavides, M. y Gómez-Restrepo, C. (2005). Métodos en investigación cualitativa: triangulación. Revista Colombiana de Psiquiatría, 34(1), 118-124.
Bequis-Lacera, M., Muñoz-Hernández, Y., Duque-Rojas, O., Guzmán-Quintero, A., Numpaque-Molina, A., Rojas-González, A. y Rodríguez-García, C. (2019). Sobrecarga y calidad de vida del cuidador de un paciente con esquizofrenia. Duazary, 16(2), 280-292. https://revistas.unimagdalena.edu.co/index.php/duazary/article/view/2960
Brea, J. y Gil, H. (2016). Estigma y salud mental: una reflexión desde el Trabajo Social. Trabajo Social Hoy, 78, 95-112.
Carbonell, A. & Navarro-Pérez, J J. (2019). The care crisis in Spain: an analysis of the family care situation in mental health from a professional psychosocial perspective. Social Work in Mental Health, 17(6), 743-760. https://doi.org/10.1080/15332985.2019.1668904
Casanova-Rodas, L., Rascón-Gasca, M.L., Alcántara-Chabelas, H. y Soriano-Rodríguez, A. (2014). Apoyo social y funcionalidad familiar en personas con trastorno mental. Salud Mental, 37(5), 443-448.
Cazorla-Palomo, J. y Parra-Ramajo, B. (2017). El cambio en los modelos del trabajo social en salud mental: del modelo rehabilitador al modelo social. Alternativas: Cuadernos de Trabajo Social, 4, 43-54. https://doi.org/10.14198/ALTERN2017.24.03
Chang, C.C., Yen, C.F., Jang, F.L., Su, J.A., & Lin, C.Y. (2017). Comparing affiliate stigma between family caregivers of people with different severe mental illness in Taiwan. The Journal of Nervous and Mental Disease, 205(7), 542-549.
de la Cámara, E. (2022). Ética y psiquiatría. Una dualidad médico-filosófica. Gaceta Internacional de Ciencias Forenses, 43, 5-20.
Denzin, N.K. & Lincoln, Y.S. (Eds.). (2011). The Sage handbook of qualitative research. Sage Publications.
Domínguez-Amorós, M., Batthyány, K., & Scavino, S. (2021). Gender gaps in care work: Evidences from Argentina, Chile, Spain and Uruguay. Social Indicators Research, 154(3), 969-998. https://doi.org/10.1007/s11205-020-02556-9
Durán, M. A. (2018). La riqueza invisible del cuidado. Universitat de València.
Eaton, K., Ohan, J. L., Stritzke, W. G. & Corrigan, P. W. (2016). Failing to meet the good parent ideal: Self-stigma in parents of children with mental health disorders. Journal of Child and Family Studies, 25, 3109-3123. https://doi.org/10.1007/s10826-016-0459-9
Glecia, A. & Li, H. (2023). Mental health and wellbeing in family caregivers of patients with schizophrenia disorder: a literature review. Current Psychology, 1-28. https://doi.org/10.1007/s12144-023-05220-w
Goffman, E. (1963). Stigma. Notes on the Management of Spoiled Identity. Penguin Books.
Gomis, O., Palma, C. y Farriols, N. (2019). Intervención domiciliaria y comunicación familiar en pacientes psicóticos. PsiAra, 2019, 1-7.
Khatooni, M. (2023). Stigma in the context of COVID-19 crisis: An evolutionary concept analysis. Professional Case Management, 28(1), 20-32. https://doi.org/10.1097/NCM.0000000000000573
Kuhalainen, J.A. (2018). Propuesta para la atención psicoterapéutica a los familiares de personas afectas de un Trastorno Mental Grave. Norte de Salud Mental, 15(59), 117-119.
Manesh, A.E., Dalvandi, A. & Zoladl, M. (2023). The experience of stigma in family caregivers of people with schizophrenia spectrum disorders: A meta-synthesis study. Heliyon, 9(3), 1-10. https://doi.org/10.1016/j.heliyon.2023.e14333
Misra, S., Jackson, V.W., Chong, J., Choe, K., Tay, C., Wong, J. & Yang, L.H. (2021). Systematic review of cultural aspects of stigma and mental illness among racial and ethnic minority groups in the United States: Implications for interventions. American Journal of Community Psychology, 68(3-4), 486-512. https://doi.org/10.1002/ajcp.12516
Mora, B.L. (2017). El proceso del estrés del cuidado familiar en esquizofrenia [Tesis Doctoral, Universidad Autónoma de Madrid]. https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/680358/mora_castanneda_belvy_leonor.pdf
Mora-Ríos, J., Natera-Rey, G., Bautista-Aguilar, N. y Ortega-Ortega, M. (2013). Estigma público y enfermedad mental. Una aproximación desde la teoría de las representaciones sociales. En F. Flores-Palacios, Representaciones sociales y contexto de investigación con perspectiva de género (pp. 45-80). ISSUP.
Navarro-Pérez, J.J. & Carbonell, A. (2018). Family burden, social support, and community health in caregivers of people with serious mental disorder. Revista da Escola de Enfermagem da USP, 52, 1-7. https://doi.org/10.1590/s1980-220x2017029403351
Organización Mundial de la Salud (2022). Trastornos mentales. Datos y cifras. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/mental-disorders
Pérez, D. (2016). Perceived discrimination, internalized stigma and well-being in people with mental illness [Tesis Doctoral, Universidad Nacional de Educación a Distancia]. http://e-spacio.uned.es/fez/view/tesisuned:Psicologia-Daperez
Ran, M. S., Hall, B. J., Su, T. T., Prawira, B., Breth-Petersen, M., Li, X. H. & Zhang, T. M. (2021). Stigma of mental illness and cultural factors in Pacific Rim region: A systematic review. BMC Psychiatry, 21, 1-16. https://doi.org/10.1186/s12888-020-02991-5
Richard-Lepouriel, H., Aubry, J.M. & Favre, S. (2021). Is coping with stigma by association role-specific for different family members? A qualitative study with bipolar disorder patients’ relatives. Community Mental Health Journal, 58, 179–192. https://doi.org/10.1007/s10597-021-00809-6
Roselló, P. (2019). Efectos del autoestigma en familiares de personas con un Trastorno Mental Grave: Culpa, vergüenza y autocompasión [Trabajo Final de Máster, Universidad Pontificia Comillas]. https://repositorio.comillas.edu/xmlui/bitstream/handle/11531/53776/TFM001448.pdf
Saavedra, J. y Murvartian, L. (2021). Estigma público en salud mental en la universidad. Universitas Psychologica, 20, 1-15. https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy20.epsm
Shi, Y., Shao, Y., Li, H., Wang, S., Ying, J., Zhang, M., Li, Y., Xing, Z. & Sun, J. (2019). Correlates of affiliate stigma among family caregivers of people with mental illness: A systematic review and meta-analysis. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 26(1-2), 49-61. https://doi.org/10.1111/jpm.12505
Torres, M. (2021). Ignorancia y complejidad: La sociología de la enfermedad mental. Acciones e Investigaciones Sociales, 42, 43-75. https://doi.org/10.26754/ojs_ais/ais.2021426228
Vigo, D., Jones, L., Atun, R. & Thornicroft, G. (2022). The true global disease burden of mental illness: still elusive. The Lancet Psychiatry, 9(2), 98-100. https://doi.org/10.1016/S2215-0366(22)00002-5
Vivar, C. G., McQueen, A., Whyte, D. A. y Canga, N. (2013). Primeros pasos en la Investigación Cualitativa: Desarrollo de una propuesta de investigación. Index de Enfermería, 22(4), 222-227. https://doi.org/10.4321/S1132-12962013000300007
Yin, M., Li, Z. & Zhou, C. (2020). Experience of stigma among family members of people with severe mental illness: A qualitative systematic review. International Journal of Mental Health Nursing, 29(2), 141-160. https://doi.org/10.1111/inm.12668
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Laura Delgado-Bordas , Ángela Carbonell
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
El/la autor/a que publica en aquesta revista està d’acord amb els termes següents: (1) El/la autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra, (2) Els textos es difondran amb la llicència de reconeixement de Creative Commons detallada en aquest apartat.
Els autors/es certifiquen que els enviaments no han estat presentats ni es presentaran en altres publicacions científiques, transferint de forma no exclusiva els drets d’explotació a la revista per a la divulgació de l’article en qualsevol dels formats possibles (imprès, electrònic, difusió a mitjans de comunicació, xarxes socials o qualsevol altre). En el cas d’haver estat presentat prèviament, però no publicat, és necessari realitzar aquest aclariment.
La revista s’edita sota llicència Creative Commons Atribución-NOCOMERCIAL 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Es permet l'accès immediat i gratuit i a qualsevol usuari llegir, descàrregar, copiar, distribuir, imprimir, cercar o enllaçar amb els textos complets dels articles, rastrejar-los per a indexar-los, passar-los com a dades a un software o emprar-los per a quasevol altre finalitat lícita sempre i quan no es faci un ús comercial. Els manuscrits de la revista poden ser reproduïts total o parcialment, sempre que es citi correctament la font. Els autors/es poden depositar la versió final dels seus articles en repositoris institucionals o de la seva elecció.
La revista exercirà aquest dret més enllà dels seus propis mitjans (web o impresos) sempre que ajudi a la difussió dels continguts (inclusió a bases de dades, repositoris o similars d'institucions externes)
Difusió de continguts
La revista es reserva el dret a difondre en canals impresos o electrònics el contingut dels articles, incloent les xarxes socials i mitjans de comunicació, entre altres.
