En torno a la permeabilidad de la teoría cinematográfica: Una reflexión sobre las <i> correlaciones </i> en el marco de la escuela clásica soviética
DOI:
https://doi.org/10.1344/Materia2020.16-17.10Paraules clau:
cinema soviètic, muntatge, formalisme, teoria del cinema, interval, correlació, metàfora, Eisenstein, atraccióResum
Dins de la intensa escena teòrica que es desplega en el context soviètic postrevolucionari, amb l'objecte d'explorar i desentranyar els engranatges sobre els quals s'articula la pràctica creativa de qualsevol tipus, l'expressió cinematogràfica es veurà erigida a mode de plataforma privilegiada on es donen cita els dominis reflexius propis de la teoria literària i de la musicologia.
Així, en el si de la primerenca tradició teoritzadora emanada substancialment de l'exercici muntatgista resulta convocat un apassionat diàleg especulatiu al voltant de ritmes, metàfores i intervals. Desvetllar des d'una perspectiva integradora les íntimes connexions que es teixeixen al seu interior constitueix l'objecte d'aquest article.
Referències
ALBERA, François, Los formalistas rusos y el cine. La poética del filme, Barcelona, Ediciones Paidós, 1979.
AUMONT, Jacques, Montage Eisenstein (Theories of Representation & Difference), Bloomington, Indiana University Press, 1987.
AUMONT, Jacques, Las teorías de los cineastas. La concepción de los grandes cineastas, Barcelona, Ediciones Paidós, 2004.
AUMONT, Jacques; MARIE, Michel, Dictionnaire théorique et critique du cinéma, Paris, Armand Colin, 2007.
BENJAMIN, Walter, Discursos interrumpidos I. Filosofía del arte y de la historia, Madrid, Ediciones Taurus, 1987.
BALÁZS, Béla, El film, evolución y esencia de un arte nuevo, Barcelona, Gustavo Gili, 1978. BURCH, Noël, El tragaluz del infinito. Contribución a la genealogía del lenguaje cinematográfico, Madrid, Editorial Cátedra, 1991.
EIKHENBAUM, Boris M (Ed.), The Poetics of Cinema, Oxford, Somerton, 1982.
EISENSTEIN, Sergei M., Teoría y técnica cinematográficas, Madrid, Ediciones Rialp, 1989.
EISENSTEIN, Sergei M., «El montaje de atracciones» (1923), ALSINA-THEVENET, Homero; ROMAGUERA I RAMIÓ, Joaquim (Eds.), Textos y manifiestos del cine. Estética. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones, Madrid, Ediciones Cátedra, 1989.
IVANOV, Vladimir, «Eisenstein y la lingüística estructural moderna», URRUTIA, Jorge (Ed.), Contribuciones al análisis semiológico del film, Valencia, Fernando Torres Editor. 1976.
LAÍNEZ, Josep Carles, Contrucción metafórica y análisis fílmico, Valencia, Diputació de Valéncia/ Institució Alfons el Magnànim, 2003.
MARINIELLO, Silvestra, El cine y el fin del arte. Teoría y práctica cinematográfica en Lev Kuleshov, Madrid, Ed. Cátedra, 1992.
PIERRE, Sylvie, «Elementos para una teoría del fotograma» (1971). URRUTIA, Jorge (Ed.), Contribuciones al análisis semiológico del film, Valencia, Fernando Torres Editor, 1976.
SANGRO COLÓN, Pedro,Teoría del montaje cinematográfico: texto y textualidad, Salamanca, Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca/Caja Duero, 2000.
SKLOVSKI, Victor, Lenguaje y cine, Barcelona, Ed. Anagrama, 1971.
SONTAG, Susan, Sobre la fotografía, Barcelona, Edhasa, 1996.
TARKOVSKI, Andrei, Esculpir en el tiempo. Reflexiones sobre el arte, la estética y la poética del cine, Madrid, Ediciones Rialp, 1991.
TSIKOUNAS, Myriam, «Russes et Soviétiques: des conceptions différentes», CinémAction, nº 72, 1994.
TYNIANOV, Yuri, “Los fundamentos del cine” (1927), ALBERA, François, Los formalistas rusos y el cine. La poética del filme, Barcelona, Ediciones Paidós, 1979.
VERTOV, Vertov, «From Kino-Eye to radio-Eye» (1929), MICHELSON, Annette (Ed.), Kino-Eye. The Writings of Dziga Vertov, Berkeley, University of California Press, 1984.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
|  |
