Ethos filosòfic i subalternitat: tránsits entre els plantejaments educatius de don Lorenzo Milani i Antonio Gramsci
DOI:
https://doi.org/10.1344/oximora.24.2024.44557Paraules clau:
educació, hegemonia, emancipació, ethos educatiu, Barbiana, intel·lectual orgànic, subalternitat, classisme, pedagogia restitutòriaResum
Aquest article pretén traçar paral·lelismes entre la filosofia educativa d'Antonio Gramsci i la proposta pedagògica de don Lorenzo Milani. Importants figures intel·lectuals italianes del segle XX, els dos es van dedicar a delinear els fonaments teòrics i pràctics de sengles projectes educatius revolucionaris. Van aportar amb això dues pedagogies del col·lectiu, emancipadores i restitutòries, proposant contundents alternatives al tecnicisme falsament democràtic de les didàctiques imperants. El present escrit és també un exercici de reflexió a partir de la lectura de les obres de Milani i Gramsci que fan referència directa a l'educació. L'objectiu de l'article és comprendre i assenyalar l'actualitat dels dos pensaments sobre aquest important tema, que sembla haver estat buidat de significat en la societat actual, i interpretar des d'ells el binomi hegemonia-subalternitat.
Referències
Balducci, E. (2002). L'insegnamento di don Lorenzo Milani. Roma-Bari: Laterza.
Balducci, E. (1988). Ci aspetta domani, en G. Catti (ed.), Don Milani e la pace. Torino: Gruppo Abele.
Baldacci, M. (2021). La scuola attraverso Gramsci. L’Ospite Ingrato. En https://www.ospiteingrato.unisi.it/wordpress/wp-content/uploads/2021/05/9.4.-BALDACCI-La-scuola-attraverso-Gramsci.pdf
Broccoli, A. (1972). Antonio Gramsci e l’educazione come egemonia. Firenze: La Nuova Italia
Cristofanelli, P. (1975). Pedagogia sociale di Don Milani, una scuola per gli esclusi. Bologna: Centro Editoriale Dehoniano.
Di Blasio, F. (2023). La funzione politico-pedagogica degli intellettuali in Gramsci. Studium Educationis, XXIV (1), 14-22.
Entwistle, H. (2023). Antonio Gramsci, una educación conservadora para una política radical. Madrid: Akal.
Festa,F. (2015). La scuola di classe: rileggendo Don Milani e Paulo Freire, http://www.euronomade.info/?p=4744.
Gramsci, A. (1964). Letteratura e vita nazionale. Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1974). Passato e presente. Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1975). Pasado y presente. México: Juan Pablos Editor.
Gramsci, A. (1974). Gli intellettuali e l’organizzazione della cultura. Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1984). Los intelectuales y la organización de la cultura. Buenos Aires: Nueva Visión.
Gramsci, A. (1974). Note sul Machiavelli, sulla politica e sullo Stato moderno. Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1974). Il Materialismo storico e la filosofia di Benedetto Croce. Torino: Einaudi
Gramsci, A. (1975). El materialismo histórico y la filosofía de B. Croce. México: Juan Pablos Editor.
Gramsci, A. (1975). Scritti giovanili (1914-1918). Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1975). L’ordine nuovo (1919-1920). Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1975). Quaderni del carcere. Torino: Einaudi.
Gramsci, A. (1981, 1984, 1985, 1986) Cuadernos de la cárcel. México D.F.: ERA.
Lancisi, M. (2002). Il segreto di Don Milani. Casale Monferrato: Piemme.
Lupi, A. (2021). Due pedagogie dell’educazione morale esplicita. Freire e don Milani. Trento: Centro Studi Erikson.
Maltese, P. (2010). Letture pedagogiche di Antonio Gramsci. Roma: Anicia.
Manacorda, A. (1970). Il principio educativo in Gramsci. Roma: Armando.
Milanese, F. (1987). Don Milani. Quel povero seppellito a Barbiana. Firenze: Libreria Editrice Fiorentina.
Milani, L. (1973). Maestro y cura de Barbiana. Experiencias pastorales. Madrid: Marsiega, Fondo de Cultura Popular.
Milani, L. (1974). Cartas a una profesora. Buenos Aires: Schapire Editor.
Pecorini, G. (1998). Don Milani! Chi era costui. Milano: Baldini&Castoldi.
Roghi, V. (2023). La lettera sovversiva. Da don Milani a De Mauro, il potere delle parole. Bari-Roma: Laterza.
Trebisacce, N. (2017). Política y educación en Antonio Gramsci. Sarmiento. Revista Galego-Portuguesa de Historia da Educación, 21, 191-200.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2023 Giulia Ena
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
a) El/la autor/a conserva los derechos de autoría, otorgando a la revista el derecho de primera publicación de la obra.
b) Los textos se difundirán con la licencia de reconocimiento de Creative Commons (CC BY) que permite compartir la obra con terceros, siempre que estos reconozcan su autoría, su publicación inicial en esta revista y las condiciones de la licencia.
