Lengua parlada i anàlisi de la conversa en grec antic: estudi de εἶἑν en els diàlegs de Plató

Resum

Aquest treball estudia els usos de la interjecció εἶἑν en el corpus platonicum a partir de la metodologia de l’Anàlisi de la Conversació. L’examen de la posició en l’organització seqüencial de la interacció parlada que ocupen els torns que contenen la interjecció determina que l’ús prototípic de l’expressió es doni en contextos de tancament seqüencial, en posició d’inici de torns que formen part de postexpansions. L’alta freqüència d’aquest ús pot explicar l’especialització i convencionalització de la interjecció com a fórmula de tancament i obertura de nova seqüència en el seu ús interactiu i, de manera menys freqüent, també en contextos polifònics en el si del discurs monològic.