Leandre de Sevilla i el cenobitisme femení: una virginitat subordinada

Resum

El text De institutioni virginum, escrit per Leandre de Sevilla al voltant del 580, és pràcticament l'únic testimoni sobre l'existència d'un monacat femení organitzat abans de la conversió oficial del regne visigot al catolicisme l'any 589. El text té com a objectiu mostrar la superioritat de la virginitat davant del matrimoni, i a convèncer la destinatària del mateix, la seva germana Florentina, professa en un monestir, que ha pres la decisió encertada. No obstant això, inclou dos aspectes més que interessen a l'estudi del cenobitisme femení tardohispà. D'una banda, la insistència en la superioritat de la vida monàstica comunitària sobre la virginitat consagrada a l'àmbit familiar. D'altra banda, una percepció ideològica que trasllada a l'àmbit de la professió ascètica els mateixos criteris de menysteniment de la dona que són recurrents a la societat del moment. La conseqüència és una visió de la religiosa com un ésser feble en la vessant moral i necessitada de la protecció masculina en la vessant física. La legislació conciliar bètica sobre la vida monàstica femenina, sorgida del concili de Sevilla del 619, evidencia que aquestes idees es van plasmar en la subjecció dels monestirs femenins a la tutela dels masculins com a norma general.