Trameses

Directrius per a l’autor/a

SVMMA. Revista de Cultures Medievals

La revista SVMMA accepta articles i ressenyes per a la seva publicació. Els autors/es hauran de seguir per a la seva redacció la guia d’estil establerta en els Criteris de la Universitat de Barcelona. La revista també promou les bones pràctiques de gènere i, per aquesta raó, fomenta la incorporació de la categoria gènere en les recerques i suggereix l’ús del llenguatge inclusiu.

NORMES PER A LA PRESENTACIÓ DEL TEXT I LES IL·LUSTRACIONS DELS ARTICLES

Per tal que un treball original sigui valorat per a la seva possible publicació, cal que els autors/es tinguin en compte les indicacions següents. En cas contrari, la revista SVMMA pot deixar el treball fora del procés d’avaluació.

Extensió

• 42.000 caràcters, incloent-hi les notes a peu de pàgina.

A la pàgina inicial s'inclouran les següents dades: 

• Nom i cognoms dels autors/es
• Filiació institucional
• Correu electrònic
• ORCID
• Títol de l'article en la llengua en la qual sigui escrit i la seva traducció a l'anglès. El títol ha de ser representatiu del contingut del treball
• Resum en ambdues llengües, original i anglès (extensió màxima de cada un dels resums: 200 paraules). Els resums hauran d’incloure, de forma breu, l’objectiu, els resultats del treball i les conclusions
• Un màxim de 6 paraules clau per a cada una de les llengües, original i anglès, que no siguin repetició del títol
• Autor/a de correspondència. És necessari indicar qui es responsabilitza de la correspondència amb l’equip editor de SVMMA.

Idiomes

S’acceptaran textos originals en: català, castellà, francès, anglès, italià i portuguès. L’Institut de Recerca en Cultures Medievals assumirà la traducció a l’anglès dels originals en altres llengües i es publicaran les dues versions. Els articles escrits originalment en anglès seran traduïts al català. Aquestes traduccions seran accessibles posteriorment  a la publicació dels originals.

Font,  interlineat i justificació

• Cos del text: Times New Roman 12, interlineat 1’5, sense tabulacions
• Notes a peu de pàgina: Times New Roman 10, interlineat 1
• Bibliografia: Times New Roman 12, interlineat simple dins de cada citació i doble entre citacions.

Citacions

Es respectarà la llengua original. Eventualment es podrà incloure la traducció en nota al peu de pàgina. Les omissions intencionals dins de les citacions s’indicaran mitjançant tres punts entre claudàtors: [...].

Citacions breus (menys de 3 línies): 

• Entre cometes baixes («...»)
• Amb rodona
• Dins del text

Exemple:

Tal com assenyala el mateix autor, «les conquestes islàmica i franca van produir canvis en el poblament» (Bolòs 2004, p. 270).

Les cometes altes ("...") només s’utilitzaran per a expressions idiomàtiques o per a termes emprats amb un significat o accepció particular. La jerarquia en l’ús de les cometes serà la següent: «“‘...’”».

Exemple:

Es basava en l’existència d’unes ciutats, unes fortificacions o “husun” i unes alqueries.

Citacions extenses (més de tres línies):

• Sagnat entrat
• Sense «...»
• Cos de lletra 11

 Exemple:

Tampoc podem ignorar altres aportacions que ens poden ajudar a comprendre aquest fenomen:

No es tracta, doncs, d’afirmar que la consagració del 1022 marcava el final d’un procés constructiu sinó que més aviat podia haver suposat la represa de l’obra inacabada de l’església, que hauria estat paralitzada durant els anys de depredacions del patrimoni. (Lorés 1999, p. 291)

Notes a peu de pàgina

• Les notes seran sempre a peu de pàgina
• Només s’utilitzaran per a especificar dades o aclariments o bé referències a fonts manuscrites, mai referències bibliogràfiques. Les referències bibliogràfiques, tal com s’explica més endavant, s’introduiran en el text entre parèntesi, com a l’exemple:  (Aiguadé 1974, p. 88, fig. 230)
• S'anunciaran en el lloc escaient del text amb un número volat, sempre després dels signes de puntuació (,³ ;⁴ .⁵), excepte la nota d’agraïments i de vinculació a projectes de recerca, que es vincularà al títol de l’article i es marcarà amb un asterisc en superíndex.

Referències bibliogràfiques, manuscrits i il·lustracions

A les citacions

• Les citacions bibliogràfiques sempre amb el sistema autor-data: Andaloro 2010
• S’incorporaran dins del text entre parèntesis: (Andaloro 2010)
• El cognom de l’autor/a s’escriurà en versaleta, no en majúscules.
• Fins a tres autors/es, s’indicaran separats per una coma: (Guardia, Lorés, Mancho 2008)

• En el cas de quatre o més autors/es, se citarà el cognom del primer seguit de l’expressió et al.: (Rivera et al. 2006). A la bibliografia final, hi constarà el nom de tots els autors/es.
• Per anotar pàgines o figures, cal posar una coma i l'abreviatura p., fig. o doc., segons correspongui: (Reynolds Brown, Kidd, Little 2000, p. 145, fig. 3)
• Els intervals de pàgines i figures s’indicaran amb un guió entre els números (-). Les pàgines intercalades se separaran amb comes (,): (Guardia,  Mancho 2008, p. 45-47, fig. 3-4). (Reynolds Brown, Kidd, Little 2000, p. 145,154, fig. 3, 8)
• En el cas que en el document no consti el nom de l’autor/a, o en publicacions col·lectives sense editors, així com en les actes de congressos, l’obra s’entrarà pel títol utilitzant les primeres paraules significatives d’aquest: (España medieval 2005)
• En el cas que la referència bibliogràfica es trobi en procés de publicació, se substituirà la data per l’expressió “en premsa”: (Palazzo en premsa)
• En el cas de més d’una obra del mateix autor i any, s’afegiran lletres per ordre alfabètic després de la data: (Palazzo 2010a)

Referències bibliogràfiques

Les referències bibliogràfiques completes han d’aparèixer de manera conjunta al final del text, introduïdes per la paraula “Bibliografia” escrita en negreta i cos 12, ordenades alfabèticament  i amb separació doble entre cada entrada i espai simple dins la citació.

Les referències bibliogràfiques s'hauran de fer d'acord amb l’edició vigent de The Chicago manual of style i l’adaptació catalana de les normes ISO 690 i ISO 690-2, elaborades per Assumpció Estivill i Cristóbal Urbano.

• Cognom de l’autor en versaleta, seguit d’una coma i el nom complet de l’autor seguit d’una coma:

Bolos, Jordi,

Guardia, Milagros, Mancho, Carles,

• En cas d’obres col·lectives amb o sense editor, es substituirà el nom de l’autor pel títol abreviat en una o dues paraules:

Trésors,

España medieval,

• La data anirà sempre després del nom de l’autor o autors i seguida d’un punt:

Bolos, Jordi, 2004.

• Es podran citar obres en premsa, sempre i quan es tingui la certesa que es troben en procés d’edició. En aquest cas es substituirà l’any per la indicació “en premsa”:

Palazzo, Eric, en premsa.

• En el cas que se citin dues obres, articles o llibres o altres contribucions, del mateix autor i any, es distingiran mitjançant l’ús de lletres en minúscula: a, b, c
• No es repetirà el nom de l’autor i s’entrarà el text sangrat:

Cook, Walter, 1923a.

1923b.

• Els títols de llibre i de revista aniran amb cursiva.
• Els títols d'article o de capítol amb rodona i entre cometes.
• En tots els casos aniran seguits d’una coma.

Bolos, Jordi, 2004. Els orígens medievals del paisatge català,

Guardia, Milagros, Mancho, Carles, 2008. “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, Fonts de la pintura romànica catalana,

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American

Journal of Sociology,

• El lloc d'edició, en l’idioma original, es posarà després del títol.
• Després del lloc d’edició, dos punt (:).
• L’editorial a continuació:

Bolos, Jordi, 2004a. Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

2004b. Atles de la Catalunya medieval, Barcelona: Dalmau editors

Kessler, Herbert, 1994. Studies in pictorial narrative, London: The Pindar Press

• En el cas de revistes es posarà el volum i/o el número i les pàgines a continuació del títol de la revista i separat d’aquest i entre ells per una coma.
• La indicació de les pàgines va precedida de l’abreviatura p.

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American

Journal of Sociology,65, 5, p. 569-576,

• El nom de la col·lecció hi constarà quan es cregui necessari per la importància de la col·lecció, anirà en rodona, entre parèntesi, després del lloc d’edició i abans de l’editorial i separat d’aquesta per una coma:

Sancho i Planas, Marta, 1999. Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval, Barcelona: (Cultura, Tècnica i Societat, 17), Marcombo

• No s’empraran mai les fórmules AAVV o VVAA
• Hauran de constar els editors, de les obres col·lectives, després del títol, en rodona, amb la inicial del nom seguida d’un punt i el cognom, seguit sempre amb la fórmula ed. o eds. entre parèntesi i amb una coma després del parèntesi. En cas de més d’un editor es separaran amb comes:

Mahomet. 2001, De Mahomet à Charlemagne: la Méditerranée et l'art, M. Andaloro, G. M. Borrás Gualis, E. Carbonell, R. Cassanelli (eds.), Paris: Citadelles & Mazenod

• A les obres en format electrònic s’indicarà l’adreça URL completa i la data de consulta entre claudators [  ] seguint la fórmula següent: [2011/11/07].
• En cas d’indicar el DOI no caldrà posar la URL. El DOI anirà al final, precedit per l’abreviatura doi seguida de dos punts i sense posar la data de consulta i amb l’enllaç actiu.
• De les obres en paper es procurarà donar, sempre que sigui possible en cas que existeixi la versió en línia, l’adreça URL dels articles i textos citats seguint el mateix model:

Venturelli, Paola, 2011. “La situla eburnea di Gotofredo del Duomo di Milano: segnalazione di quattro copie”, OADI: Rivista dell'Osservatorio per le Arti Decorative in Italia, 3, p. 15-58, http://www.unipa.it/oadi/oadiriv/?page_id=767, [2011/11/07]

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American

Journal of Sociology, 65, 5, p. 569-576, doi: 10.1086/222787

Exemples bibliografia completa:

Bibliografia

Bolos, Jordi, 2004. Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

Clark, Burton R., 1960. “The Cooling-Out function in Higher Education”, American

Journal of Sociology, 65, 5, p. 569-576, doi: 10.1086/222787

Cook, Walter, 1923a. “The earliest painted panels of Catalonia [I]”, The Art Bulletin, 5, 4, p. 96-101.

1923b. “The earliest painted panels of Catalonia [II]”, The Art Bulletin, 6, 2, p. 31-50

España medieval,  2005. España Medieval y el legado de occidente, Madrid: Lunwerg

Guardia, Milagros, Mancho, Carles, 2008. “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, Fonts de la pintura romànica catalana, Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 117-160

Kessler, Herbert, 1994. Studies in pictorial narrative, London: The Pindar Press

Lladonosa, Josep, 1950. Manuel de Montsuar (1410-1491): la historia de un gran carácter al servicio de las instituciones leridanas, Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses

1962. Manuel de Montsuar, President de Catalunya (1410-1491), Barcelona: Rafael Dalmau

Mahomet. 2001, De Mahomet à Charlemagne: la Méditerranée et l'art, M. Andaloro, G. M. Borrás Gualis, E. Carbonell, R. Cassanelli (eds.), Paris: Citadelles & Mazenod

Manote Clivilles, Maria Rosa, 1990. “La lauda sepulcral de l’Arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga”, Quaderns d'Història Tarraconense, 10, p. 31-3

Palazzo, Eric, en premsa. “Art and liturgy”, The Grove encyclopedia of medieval art. Oxford: Oxford University Press

Reynolds, Katharine, Kidd, Dafydd, Little, Charles T.,  2000. From Attila to Charlemagne: arts of the early medieval period in the Metropolitan Museum of Art, New York: Metropolitan Museum of Art

Rivera, Milagros, Jornet, Núria, Vinyoles, Teresa, Garí, Blanca, García, Maria Carmen, Varela, Elisa, 2006. Las relaciones en la Historia de la Europa Medieval, Valencia: Tirant lo Blanch

Sancho i Planas, Marta, 1999. Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval, Barcelona: (Cultura, Tècnica i Societat, 17), Marcombo

Smeyers, Maurits, 1995. “An Eyckian vera icon in a Bruges book of hours, ca. 1450”, Serta devota: in memoriam Guillelmi Lourdeaux, W. Verbeke, M. Haverals , R. De Keyser,  J. Goossens (eds.), Leuven: Leuven University Press. p. 195-224

Trésors, 2007. Trésors carolingiens: livres manuscrits de Charlemagne à Charles le Chauve. M.P. Laffitte, Ch. Danoël, M. Besseyre (eds.), Paris: Bibliothèque Nationale de France

Venturelli, Paola, 2011. “La situla eburnea di Gotofredo del Duomo di Milano: segnalazione di quattro copie”, OADI: Rivista dell'Osservatorio per le Arti Decorative in Italia, 3, p. 15-58, http://www.unipa.it/oadi/oadiriv/?page_id=767, [2011/11/07]

Fonts manuscrites

Les referències, en aquest cas, es donaran completes en nota a peu de pàgina i seguint les indicacions o models següents:

• Les diferents parts de la cita se separaran per comes i al final es posarà un punt.
• Els títols dels volums es posaran en cursiva.
• Només s’abreujarà el nom de l’arxiu a partir de la segona vegada que sigui citat i s’indicaran les sigles emprades entre parèntesi.

Exemples:

Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona (AHCB), 1B. Consell de Cent i 1C. Consellers-XVII, 1. Memorial 1370-1371. f. 7v-8r.

AHCB, Consellers, Testaments dels consellers, 1C-XVII, 1, Memorial 1370-1371, f. 9v-10r.

Arxiu Capitular de Tortosa (ACT), Comú, calaix II, pergamí 31.

Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès (BAB). Clavaria o rebudes, 1452. Ms. 39. f. 39r.

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre (AHCTE), Fons de l’Ajuntament de Tortosa. Llibre de Provisions, 33. f. 22v-23r.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB). Bartomeu Requesens, Quartus liber testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, 1482 març 27-1504, des. 21. f. 13r-14v.

Il·lustracions i peus d'il·lustració

• Els autors proporcionaran les il·lustracions digitalitzades
• Només s’acceptarà una  il·lustració per pàgina de l’article
• Resolució mínima 300 dpi
• En format TIF o JPG.
• No s’accepten il·lustracions integrades en un document word.
• Les imtages s’enviaran amb un CD/DVD. Cada arxiu d’imatge s’identificarà amb el número de figura que li correspon en el text (fig. 1).
• Juntament amb les imatges, s’enviarà un arxiu de text amb els peus de fotografia indicant sempre a quina figura corresponen .

Als peus de la fotografia hi constarà:

• Número de la figura
• títol o descriptor corresponent.
• Localització de l'obra i l'autor o, en tot cas, l'arxiu o institució que en tingui els drets de reproducció.

Per qüestions legals,  els autors dels articles són els responsables d'obtenir els drets o posar la fórmula “arxiu de l'autor”.

La crida a la il·lustració es farà entre parèntesi (fig. 1) dins del text, al lloc que correspongui.