L’art militar al Tirant lo Blanc
DOI:
https://doi.org/10.1344/Svmma2013.1.15Paraules clau:
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, Dotzè del Chrestià, tàctiques militars, mesura i realismeResum
El Dotzè del Chrestià d’Eiximenis és una excel·lent guia per a la comprensió d’alguns aspectes militars del Tirant lo Blanc. L’autor de l’article suposa que Joanot Martorell, el llegí i devia compulsar els seus ensenyaments amb la seva pròpia experiència militar. Un cop Tirant s’ha fet famós a Anglaterra, vénen els episodis mediterranis, on el protagonista és nomenat Capità imperial i general de la gent d’armes i de la justícia de l’Imperi grec. En aquests episodis no tot són batalles campals i combats entre forces oposades, sinó també una descripció acurada de determinats enginys de guerra i de recursos hàbils i intel·ligents per a sortir de situacions difícils, que Martorell especifica i descriu amb un admirable detallisme. Els nombrosos exem-ples de certes tàctiques apareixen també en el Dotzè en els capítols dedicats a les coses militars i guerreres. I encara que això no permet assegurar amb total certesa que Martorell s’hagi inspirat en Eiximenis, ens corrobora, una vegada més, que el Tirant lo Blanc és una novel·la fermament fonamentada en una realitat autèntica o, si es vol, que és un ver document d’una època.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d'acord amb els termes següents:
a. Els autors conserven els drets d'autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació de l'obra. SVMMA Revista de Cultures Medievals publica amb una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons, la qual permet compartir l'obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l'autoria, sense ànim de lucre i compartin l'obra derivada en les mateixes condicions.
b. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l'obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se'n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
c. S'encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple), amb l'objectiu d'aconseguir intercanvis productius i fer que l'obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).