Sense plaer clitòric les dones emmalaltim

Resum

La fi del patriarcat ha convertit la vaginalitat en una opció lliure. Escollir la vaginalitat, és a dir, la penetració (vaginal, anal, oral) com a font de plaer, implica, al meu entendre, desplaçar o eliminar el plaer de la clítoris de la vida com un plaer propi femení, ignorant que la clítoris és un òrgan la funció del qual és donar plaer a les dones. Significa renunciar al més femení, que no és només la maternitat sinó també el placer vital constitutiu d’existència, un plaer que no separa sinó uneix cos i ànima en plenitud infinita. Sostinc, amb textos femenins sobre la virginitat –textos que no vam entendre gaire feministes del segle XX que, justament, no els consideràrem polítics–, que la força d’una dona s’esquartera quan oblida que el plaer femení és clitòric, quan cedeix al plaer de l’home, un plaer, aquest, que desconeix la unió mística.