La iconografía femenina de Irlanda. Creación y re/construcción de una nación en femenino
Paraules clau:
Irlanda, mujeres, colonialismo, nacionalismo, literatura irlandesa, iconografía femenina.Resum
A lo largo de los siglos, el imaginario cultural irlandés se ha visto saturado por símbolos femeninos –en especial, construcciones alegóricas de la nación– que, a través de su potencial ideológico, han intentado invisibilizar las realidades de las mujeres de carne y hueso, silenciando sus voces y negando sus cuerpos e identidades en la esfera pública. Desde las diosas soberanas precoloniales, pasando por las heroínas medievales de la literatura vernácula, la mujer etérea de los poemas aisling del siglo XVIII o la construcción colonial de la figura de Hibernia como símbolo de Irlanda, hasta los iconos nacionalistas Dark Rosaleen, Cathleen Ní Houlihan o Mother Ireland y, por supuesto, la omnipresente imaginería católica de la Virgen María; los restrictivos roles simbólicos impuestos a las mujeres irlandesas han promovido un ideal irreal y, en muchos casos, irrealizable cuyas repercusiones son perceptibles aún hoy en día.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
