Visions d’Antígona: l'imperatiu de la transgressió de Sòfocles a Marguerite Yourcenar

Montserrat Gallart i Sanfeliu

Resum


Antígona, víctima destacada d’una forma molt concreta de violència masculina, se'ns presenta, tant en Sòfocles, com en el cinema grec del segle XX o en el relat breu de Marguerite Yourcenar, com una heroïna ferma i convençuda de la seva raó moral, lliure —davant el poder establert— de donar sepultura al germà condemnat i, per tant, fonamentalment transgressora. És un exemple d’amor total amb desenllaç tràgic, i la seva actuació mostra la solitud del qui estima en solitud. Com altres heroïnes de la tragèdia grega —Electra, Clitemnestra—, assumeix completament el seu destí i refusa de jugar la carta social que li podria haver estat adjudicada. En el cas de l’Antígona de Yourcenar, tot i que manté la seva essència, fa un salt en el temps i s'adapta al segle en què fou escrita.

Paraules clau


transgressió; llibertat; pietat; conciència; tirania

Text complet:

PDF (Español)


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Creative Commons License

EDITEN: GRC Creació i Pensament de les Dones (Universitat de Barcelona) i GRC Cos i Textualitat (Universitat Autònoma de Barcelona)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona