El silencio de Dickinson

Autors/ores

  • Félix Ernesto Chávez

Paraules clau:

Emily Dickinson, biografía, carta, identidad poética, trascendentalismo, romanticismo

Resum

La vida y obra de la escritora norteamericana Emily Dickinson (1830-1886) están llenas de silencios. Podríamos afirmar que el silencio es una marca distintiva, toda vez que se hace presente en la actitud vital de la autora, en su elección de reclusión, del mismo modo que lo tematiza en sus cartas y poemas, hasta llegar al límite donde se vuelve borrosa la propia identidad poética. Si partimos desde los propios textos en la reconstrucción de la biografía, podríamos detenernos en la concepción trascendentalista y romántica de la escritora, cuyos modelos paradigmáticos de creación son masculinos, aunque desde el punto de vista biográfico se sienta más atraída hacia las grandes voces femeninas que la precedieron. El artículo se propone un acercamiento, desde los propios textos, a diferentes tipos de silencios que podemos encontrar en el corpus literario dickinsoniano.

Descàrregues

Com citar

[1]
Chávez, F.E. 2013. El silencio de Dickinson. Lectora: revista de dones i textualitat. 13 (Jul. 2013), 61–68.

Número

No 13 (2007): Mujer y silencio. Jeanne Hersch

Secció

DOSSIER I

Llicència

 

Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret de difusió. L'’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

Els autors i autores són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple), amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).