Cap al cel obert (2000) de Carme Riera: hermenèutica i narratologia feministes

Francesca Bartrina

Resum


Aquest article ofereix una lectura de la novel·la Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de les eines metodològiques de les teories feministes sobre el plaer de la lectura. El primer focus d'anàlisi seran els conceptes d'"afinitat" i "tràfic de dones" desenvolupats per Gayle Rubin i la seva rellevància en la definició dels personatges femenins. A continuació, el pensament de Diana Fuss i Nancy Miller guiaran l'anàlisi de l'argument de David S. Parker, un argument que està fora de la trama principal de la novel·la. Les obres de Susan Lanser i Susan Winnet ajudaran a posar de manifest la importància de l'epíleg, que no és de cap de les maneres prescindible, i el fet que la novel·la conclou "més enllà del final", en paraules de Rachel Blau DuPlessis. Aquesta història sense fi dóna a Maria, el personatge principal, la capacitat de sobreviure i convertir-se en una llegenda en la memòria col·lectiva.

Paraules clau


Carme Riera; Cap al cel obert; identitat i gènere; hermenèutica; postcolonialisme

Text complet:

PDF


DOI: http://dx.doi.org/10.1344/

Enllaços refback

  • No hi ha cap enllaç refback.


Creative Commons License

EDITEN: GRC Creació i Pensament de les Dones (Universitat de Barcelona) i GRC Cos i Textualitat (Universitat Autònoma de Barcelona)

RCUB revistesub@ub.edu Avís Legal RCUB Universitat de Barcelona