Després de la nació: crisi i reinvenció del fet comú

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.1344/452f.2021.25.5

Paraules clau:

Crisi | Afecte | El fet comú | Ciutat | Literatura llatinoamericana contemporània

Resum

A partir de l’elaboració d’un llenguatge ambigu i expansiu, la novel·la El aire (1992), de l’escriptor argentí Sergio Chejfec, explora alguns efectes devastadors de la modernització neoliberal sobre el territori urbà, la subjectivitat i la vida social. Avançant al ritme d’una crisi tan indefinida com irreversible, la narració interroga també la potència de pràctiques i llenguatges col·lectius que permeten imaginar alternatives enfront dels imperatius del capital. La temporalitat, la ciutat, els hàbits quotidians i els cossos es desintegren i reconfiguren en l’espai d’una escriptura que fa de la indeterminació el seu motor narratiu i que convida a un diàleg fèrtil entre la perspectiva dels estudis literaris i la de les ciències socials.    

Descàrregues

Publicades

2021-07-30

Com citar

Sánchez Idiart, C. (2021). Després de la nació: crisi i reinvenció del fet comú. 452ºF. Revista De Teoria De La Literatura I Literatura Comparada, (25), 90–107. https://doi.org/10.1344/452f.2021.25.5