Llucià i el culte imperial

Autors/ores

  • Francesca Mestre Universitat de Barcelona
  • Pilar Gómez Universitat de Barcelona

Paraules clau:

Llucià, culte imperial, Pèricles, Luci Ver, Marc Aureli

Resum

L’anomenat culte imperial té característiques diferents a les ciutats gregues que a la resta de l’imperi, Roma inclosa. La utilització d’un determinat lèxic n’és una prova palesa: entre els grecs normalment l’emperador objecte de culte, fins i tot si és encara viu, és anomenat theos, terme que no és semànticament equivalent a l’emprat en llatí, diuus (o diui filius); a més, entre els grecs, és freqüent l’aplicació de l’epítet Olympios.

Llucià de Samòsata, en diverses de les seves obres, es fa ressò de la gran tasca que duen a terme els emperadors que reben, en compensació, honors divins; d’una manera similar són descrites les múltiples ocupacions de Zeus a l’Olimp. El fet que també, al seu dia, Pèricles fos anomenat Olímpic confirma la identificació entre el màxim governant humà amb el rei dels deús.

La posada en paral·lel d’aquestes recreacions llucianesques fa possible entreveure un posicionament satíric de l’escriptor samosatenc davant la pràctica grega de retre culte a l’emperador.

Descàrregues

Publicades

2018-12-21

Com citar

Mestre, F., & Gómez, P. (2018). Llucià i el culte imperial. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualia, (8), 560–574. Retrieved from https://revistes.ub.edu/index.php/AFAM/article/view/27155