L'epitafio di Argo. Osservazioni sul lessico funerario in Hom.OD. 17.291-327
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.1.2Paraules clau:
Odissea, Omero, epica, epigramma, epitafio, linguaggio funerarioResum
in Hom. Od. 17.291-327, l’episodio del riconoscimento di Odisseo da parte del cane Argo. Nei luoghi analizzati, la dizione omerica sembra essere debitrice di tradizionali formulari espressivi funerari e influenzare a sua volta alcuni carmi epigrafici di epoca successiva. Un’attenzione particolare viene dedicata a due passaggi significativi. Al v. 312 il cane è presentato come il sema vivente del padrone, mentre riguardo ai vv. 326-327 si avanza l’ipotesi che potessero essere percepiti dai fruitori come un ‘epitafio orale’ di Argo: vi si riconoscono un uso del verbo ἰδεῖν simile a quello reperibile in numerosi epigrammi funerari e altri elementi tematici e formali caratteristici delle iscrizioni tombali, analizzati nello studio.Descàrregues
Publicades
2020-07-28
Com citar
Franceschini, A. “L’epitafio Di Argo. Osservazioni Sul Lessico Funerario in Hom.OD. 17.291-327”. Anuari De Filologia. Antiqua Et Mediaeualia, vol. 1, no. 10, July 2020, pp. 20-36, doi:10.1344/AFAM2020.10.1.2.
Número
Secció
Articles
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.