El diàleg com a forma. Usos antics i moderns
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2019.9.2.16Paraules clau:
Sòcrates, Plató, Paul Valéry, prosa francesa, tradició clàssica.Resum
És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l’Atenes democràtica i que l’obra de Plató n’és l’origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l’antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l’autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa de l’esprit amb el qual Plató s’hi va posar.
El propòsit d’aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure’n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l’objectiu d’escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d’aquesta forma.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
