Avatars de la interpretació de la comèdia al s. XVIII. Fielding i la tradició anglesa

Resum

Al llarg del s. XVIII sobretot, amb alguns antecedents, anem trobant una sèrie d’intents de resituar la comèdia, de recuperar-la del relatiu descrèdit en què havia anat caient amb el progressiu encarcarament de la jerarquia dels gèneres, un encarcarament que es produeix en la poètica i no sempre en la pràctica literària, però que és igualment efectiu. Aquest procés de recuperació és un fenomen general i de gran abast per les conseqüències que acabarà tenint en la concepció del que és la literatura i la configuració dels gèneres en els temps moderns i contemporanis. En aquestes línies es tractarà de resseguir sobretot la manera com ho trobem a Fielding, que en realitat utilitza diversos elements de la literatura grega antiga, i en particular la comèdia, per definir la mena d’obra que vol fer, és a dir la novel·la, però també la mena de novel·la que fa ell.