Un fragment montserratí de la traducció catalana de la "Legenda Aurea"

Resum

La traducció catalana de la Legenda aurea és una prova ben primerenca (s. xiii) de l’extraordinària difusió que tingué, també en vernacle, l’obra de Voragine. Ens ha arribat copiada en cinc manuscrits, els quals han sigut agrupats en dues branques de transmissió del que degué ser una de les primeres versions de la Legenda aurea en llengua romànica, del tot vinculada amb la traducció occitana. També n’han pervingut uns quants testimonis fragmentaris, herència de la complexa divulgació d’una obra d’arquetip mòbil, en contínua transformació ja en vida del mateix autor. Estudiem i editem ací un d’aquests membra disiecta, el fragment catalogat a la biblioteca del monestir de Montserrat amb la signatura 1152 (IV). Es tracta d’un foli del s. xiv que transmet el capítol dedicat als sants bessons Gervasi i Protasi, a més de les últimes línies de la vida de santa Marina i la primera part del capítol que commemora el naixement de sant Joan Baptista. La collatio permet establir la relació d’aquest testimoni fragmentari amb els altres manuscrits que transmeten la traducció catalana de la Legenda aurea i posa damunt la taula una sorprenent connexió amb la traducció occitana.