Romanització del relat i art de l'expressió en Valeri Flac

Resum

Valeri Flac, en el seu poema èpic Argonautica, té com a models visibles, en quant a la matèria, el poema èpic hel·∙lenístic d’Apol·∙loni de Rodes i, en quant a la forma, el model indiscutible de L’Eneida de Virgili. Pel que fa al tema, Valeri intenta acomodar-­‐‑lo als interessos romans del moment inserint en el relat mític referències contemporànies. Pel que fa a la forma, la voluntat neoclàssica o, si es vol, neovirgiliana de Valeri, com la dels altres èpics flavis, és indiscutible. Valeri llegeix Apol·∙loni a través de la lent de Virgili, però els impulsos que havia aportat a la literatura romana la generació anterior, la de l’època neroniana, especialment Sèneca i Lucà, actuen de forma latent en el seu poema Argonautica i s’oposen, amb major o menor violència, o s’adapten, amb major o menor equilibri, a la conscient vocació neoclàssica. Aquesta tensió (en aquest article se n’examinen alguns exemples) caracteritza l’art de l’expressió de Valeri.