El dossier del fermà Lucius Equitius: la història d'un protagonisme efímer amb final tràgic. Un anàlisi dels recursos expositius
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFAM2024.14.8Paraules clau:
Lucius Equitius, Tiberi Grac, Roma republicana, historiografia llatinaResum
L’article analitza la figura efímera i polèmica de Lucius Equitius, qui va reivindicar ser descendent de Tiberi Grac en la Roma republicana. Aquesta afirmació i la seva associació amb el tribú Saturní i el pretor Glàucia el van implicar en un intent de reforma política que va acabar tràgicament. Equitius, recolzat per Saturní, va intentar aprofitar el prestigi dels Grac per obtenir suport popular en les seves aspiracions polítiques. El conflicte va arribar al seu punt màxim quan les autoritats romanes, liderades per Mari, van reprimir durament la revolta. Els historiadors antics documenten el destí d’Equitius de manera variada, i l’article suggereix que aquesta ambigüitat reflecteix la tensió entre els ideals populars i l’oposició de les elits conservadores.
Referències
Assmann, Erwin (1976 [1935]), Lucii Ampelii liber memorialis, Stuttgart, B.G. Teubner.
Astin, Alan Edgar (1967), Scipio Aemilianus, Oxford, Clarendon Press.
Badian, Ernst (1958), Foreing clientelae (264-70 B.C.), Oxford, Clarendon Press.
Badian, Ernst (1972), Tiberius Gracchus and the Beginning of the Roman Revolution, en Aufstieg und Niedergang der römischen Welt I, 1, Temporini, Hildegard y Haase, Wofgang (eds.), Berlín/Nueva York, De Gruyter, pp. 668-731.
Badian, Ernst (1984), «The death of Saturninus. Studies in Chronology and Prosopography», Chiron, 14, 101-147.
Balbo, Mattia (2012), «Sulle orme dei Gracchi: L. Apuleio Saturnino e la Traspadana», Historiκά, II, 13-32.
Bandelli, Gino (1998), «La formazione delle clientele dal Piceno alla Cisalpina», en Italia e Hispania en la crisis de la República romana. Actas del III Congreso Hispano-Italiano, Toledo, 20-24 de septiembre de 1993, Mangas Manjarrés, Julio (ed.), Madrid, Editorial Complutense, pp. 51-70.
Bauman, Richard A. (1992), Women and Politics in Ancient Rome, Londres/Nueva York, Routledge.
Beness, J. Lea y Hillard, Tom W. (1990), «The death of Lucius Equitius on 10 december 100 B.C.», The Classical Quarterly, n.s. 40, 269-272.
Beness, J. Lea y Hillard, Tom W. (2013), «Insulting Cornelia, mother of the Gracchi», Antichthon, 47, 61-79
Béranger, Jean (1972), Les jugements de Cicéron sur les Gracques, en Aufstieg und Niedergang der römischen Welt I, 1, Temporini, Hildegard y Haase, Wofgang (eds.), Berlín/Nueva York, De Gruyter, pp. 732-763.
Braccesi, Lorenzo (1973), Introduzione al De viris illustribus, Bologna, Pàtron (Il mondo antico, 1).
Briscoe, John (1974), «Supporters and Opponents of Tiberius Gracchus», Journal of Roman Studies, LXIV, 125-135.
Brizio, Edoardo (1903), «Falerone», Notizie degli Scavi di Antichità, 106-116.
Brunt, Peter Astbury (1971), Social Conflicts in The Roman Republic, Londres, Chatto & Windus.
Brunt, Peter Astbury (1988), The Fall of the Roman Republic and Related Essays, Oxford, Clarendon Press.
Carcopino, Jérôme (1928), Autour des Gracques. Études critiques, París, Les Belles Lettres, Collection d’Études anciennes.
Cavaggioni, Francesca (1998), L. Apuleio Saturnino, tribunus plebis seditiosus, Venecia, Istituto Veneto di Scienze Lettere ed Arti.
Combès, Robert (1995), Valère Maxime, Faits et dits memorables, tomo I, libros I-III, París, Les Belles Lettres.
Chaplin, Jane D. (2000), Livy’s Exemplary History, Oxford, Oxford University Press.
Corradi, Giuseppe (1946), Cornelia e Sempronia, Roma, Istituto di Studi Romani, Quaderni di Studi Romani, Donne di Roma antica VIII.
David, Jean-Michel (2000), La république romaine de la deuxième guerre punique à la bataille d’Actium, 218-31. Crise d’une aristocratie, París, Éditions du Seuil.
Dixon, Suzanne (2007), Cornelia Mother of the Gracchi, Londres, Routledge.
Earl, Donald C. (1963), Tiberius Gracchus. A Study in Politics, Bruselas, Latomus, Collection Latomus LXVI.
Floris, Piergiorgio (2008), «Lucius Equitius insitivus Gracchus», Annali della Facoltà di Lettere dell’Università di Cagliari, n.s. XXVI, 5-17.
Forster, Edward Seymour (1984 [1929]), Lucius Annaeus Florus Epitome of Roman History, Cambridge (Mass.)/Londres, Harvard University Press.
Gabba, Emilio (19672 [1958]), Appiani bellorum civilium liber primus, Florencia, La nuova Italia, Biblioteca di Studi Superiori XXXVII.
Gabba, Emilio (1972), Mario e Silla, en Aufstieg und Niedergang der römischen Welt I, 1, Temporini, Hildegard y Haase, Wofgang (eds.), Berlín/Nueva York, De Gruyter, pp. 764-805.
Gabrielli, Chantal (2018), «Violenza e giustificazione del delitto politico a partire dei Gracchi», Klio, 100(3), pp. 825-876.
Gasperini, Lidio y Paci, Gianfranco (1982), «Ascesa al senato e rapporti con i territori d’origine. Italia: regio V (Picenum)», en Epigrafia e ordine senatorio, vol. II, Roma, Edizioni di storia e letteratura, Tituli 5, pp. 201-244.
Gruen, Erich S. (1968), Roman politics and criminal courts, 149-78 B.C., Cambridge (Mass.), Harvard University Press.
Guardì, Thomas (1979), M. Tulli Ciceronis Pro C. Rabirio perduellionis reo oratio, Milán, Arnoldo Mondadori.
Hemelrijk, Emily A. (1999), Matrona docta. Educated women in the Roman élite from Cornelia to Julia Domna, Londres/Nueva York, Routledge.
Jallet-Huant, Monique (2011), Influence politique des femmes dans l’histoire romaine, Courtemer, ABM Éditions.
Last, Hugh y Gardner, Robert (1962), «The enfranchisement of Italy», en The Cambridge Ancient History, vol. IX, The Roman Republic 133-44 B.C., Cook, Stanley Artur, Adcock, Frank E. y Charlesworth, Martin Percival (eds.), Cambridge, Cambridge University Press, pp. 158-210.
Lintott, Andrew William (19942), «Political History 146-95 B.C.», en The Cambridge Ancient History, vol. IX, The Last Age of the Roman Republic 146-43 B.C., Crook, John Antony, Lintott, Andrew y Rawson, Elisabeth (eds.), Cambridge, Cambridge University Press, pp. 40-103.
Lintott, Andrew William (19992 [1968]), Violence in Republican Rome, Oxford, Oxford University Press.
Grünewald, Thomas (2004), Bandits in the Roman Empire: Myth and Reality, Londres/Nueva York, Routledge (trad. de Drinkwater, John, Räuber, Rebellen, Rivalen, Rächer: Studien zu Latrones im römischen Reich, Stuttgart, F. Steiner, 1999).
Lippold, Adolf (1976), Orosio, Le storie contro i pagani, vol. II, libros V-VII, Milán, Arnoldo Mondadori Editore.
Liviadotti, Umberto (2017), La forza del nome. Onomastica identità e mobilitazione. Uno studio sulla communicazione politica nella Roma tardorepubblicana, Roma, Artemide.
López, Aurora (1998), Modelando con palabras. La elaboración de las imágenes ejemplares de Catón y Cornelia, Madrid, Ediciones Clásicas.
Maslowski, Tadeusz M. (1986), Tulli Ciceronis scripta quae manserunt omnia. Fasc. 22, Oratio pro P. Sestio, Leipzig, Teubner.
Mayer i Olivé, Marc (2014), «Las dos caras de un exemplum femenino: Cornelia madre de los Gracos en CIL VI 31610 y en Juvenal (6, 167-171)», en Estudios de Filología e Historia en honor del profesor Vitalino Valcárcel, Ruiz Arzalluz, Iñigo (coord.), vol. 2, Vitoria-Gasteiz, Universidad del País Vasco, Veleia. Anejos series minor 32, pp. 657-674.
Mayer i Olivé, Marc (2014), «De nou sobre Cornèlia, mare dels Gracs», Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia, 4, 27-37.
Mayer i Olivé, Marc (2016), «La otra Cornelia, Cornelia Paulli Aemilii, notas sobre Propercio 4, 11: ¿un silencio culpable?», en Properzio fra repubblica e principato. Proceedings of the twenty-first international conference on Propertius. Assisi-Cannara, 30 May – 1 June 2016, Bonamente, Giorgio, Cristofoli, Roberto y Santini, Carlo (eds.), Turnhout, Brepols, pp. 283-312.
Mayer i Olivé, Marc (2021), «El fermano Equitius. Un caso de “sebastianismo” en la Roma republicana», Rivista Storica dell’Antichità, LI, 75-93.
Mouritsen, Henrik (2001), Plebs and Politics in the Late Roman Republic, Cambridge, Cambridge University Press.
MRR I = Broughton, Thomas Robert Shannon (1968), The Magistrates of The Roman Republic, I, Cleveland (Ohio), The Press of Case Western Reserve University.
MRR II = Broughton, Thomas Robert Shannon (1968), The Magistrates of The Roman Republic, II, Cleveland (Ohio), The Press of Case Western Reserve University.
MRR III = Broughton, Thomas Robert Shannon (1986), The Magistrates of The Roman Republic, III, Supplement, Atlanta (Georgia), Scholars Press.
Münzer, Friedrich (19632 [1920]), Römische Adelsparteien und Adelsfamilien, Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft.
Nicolet, Claude (1974), L’ordre équestre à l’époque républicaine (312 – 43 av. J.-C.), vol. II, París, E. de Boccard.
Nicolet, Claude (2014 [1967]), Les Gracques. Crise agraire et révolution à Rome, París, Gallimard, Folio. Histoire 233.
Perelli, Luciano (1993), I Gracchi, Roma, Salerno Editore.
Petrocelli, Corrado (1994), «Cornelia, la matrona», en Roma al femminile, Fraschetti, Augusto (ed.), Roma/Bari, Laterza, pp. 21-70.
Pichlmayr, Franz (1911), Pseudo-Aurelius Victor, De viris illustribus urbis Romae, Leipzig, B.G. Teubner.
Pina Polo, Francisco (2014), «Impostores populares y fraudes legales en la Roma tardorrepublicana», en Fraude, mentira y engaños en el mundo antiguo, Marco Simón, Francisco, Pina Polo, Francisco y Remesal Rodríguez, José (eds.), Barcelona, Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona, Instrumenta 45, pp. 123-138.
Polverini, Leandro, Parise, Nicola F., Agostini, Silvano y Pasquinucci, Marinella (1987), Firmum Picenum I, Pisa, Giardini, Biblioteca di studi antichi 46.
Quadros, António (20012), Poesia e filosofía do mito sebastianista, Lisboa, Gumarães & Cª. Editores, Colecção Filosofia & Ensaios.
Rossi, Ruggero F. (1980), Dai Gracchi a Silla, Bolonia, Cappelli, Storia di Roma IV.
Schneider, Helmuth (1982-1983), «Die politische Rolle der plebs urbana während der Tribunate des L. Appuleius Saturninus», Ancient Society, 13-14, 193-222.
Scullard, Howard Hayes (20116 [1959]), From the Gracchi to Nero. A history of Rome from 133 B.C, to A.D. 68, Londres/Nueva York, Routledge.
Seager, Robin (1967), «The Date of Saturninus Murder», Classical Review, 17(1), 9-10.
Sherwin-White, Adrian Nicolas (1982), «The lex repetundarum and the political ideas of Gaius Gracchus», Journal of Roman Studies, LXXII, 18-31.
Soraci, Cristina (2020), «Cornelia, the Most Conservative and Transgressive Mother of the Roman World», en Mothering(s) and Religions Normative Perspective and Individual Appropiations. A Cross-Cultural Approach from Antiquity to the Present. Max_Weber-Kolleg (University of Erfurt), 16-17 July 2019, Pedrucci, Giulia (ed.), Roma, Scienze e Lettere, Sacra publica et privata 11, pp. 19-33.
Spadavecchia, Nicolò (2009-2010), «Il senatoconsulto ultimo dell’anno 100 a.C.: una nuova lettura», Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia della Università degli Studi di Bari, LII-LIII, pp. 95-113.
Stockton, David (1979), The Gracchi, Oxford, Clarendon Pres.
Syme, Ronald (1979), «Bastards in the Roman Aristocracy», en Roman Papers II, Badian, E. (ed.), Oxford, Clarendon Press, (= Proceedings of the American Philosophical Society CIV, 1960, 323-327), pp. 510-517.
Tschögele, Thomas (2022), Die Erzählungen des Valerius Maximus, Heidelberg, C. Winter.
Twyman, Briggs L. (1989), «The day Equitius died», Athenaeum, 77, 493-509.
White, Horace (1982 [1913]), Appian’s Roman History, vol. III, Cambridge (Mass.)/Londres, Harvard University Press.
Queiroz Velloso, José Maria de (19352), Sebastião 1554-1578, Lisboa, Empresa Nacional de Publicidade.
Wiseman, Timothy Peter (1971), New Men in the Roman Senate (139 B.C. - 14 A.D.), Oxford, Oxford University Press.
Ziegler, Konrat M. (1964), Tulli Ciceronis scripta quae manserunt omnia. Fasc. 39, De re publica librorum sex quae manserunt, Leipzig, Teubner.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Marc Mayer
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:
a. L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
b. Els textos es difondran amb la llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.
Taxes d'enviament i publicació: Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaevalia no cobra taxes per tramesa de treballs, ni tampoc quotes per la publicació dels seus articles.
