MAURICE BLANCHOT I LA IMPERSONALITAT DINS L’ESCRIPTURA LITERÀRIA
DOI:
https://doi.org/10.1344/AFLC2022.12.4Resum
Gran part de l’obra teòrica de Maurice Blanchot va girar entorn la comprensió de les condicions subjectives necessàries per a l’escriptura literària, més enllà del fenomen creatiu en si. En aquest sentit, l’objectiu d’aquest article és aproximar-se al concepte d’impersonalitat teoritzat pel francès i posar-hi en relació experiències que l’autor considerava intrínseques al fenomen impersonal com: la mort, la nit, el dolor, la impossibilitat i la tragèdia. Alhora, qüestionar les implicacions ètiques que suposa la impersonalitat creativa a través del diàleg establert amb Emmanuel Levinas. Finalment, aquest article vol inscriure la proposta de Blanchot dins l’horitzó del problema del subjecte líric.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
1. L'autor/a conserva els drets. Creative Commons
L'autor/a que publica en aquesta revista està d'acord amb els termes següents:- L'autor/a conserva els drets d’autoria i atorga a la revista el dret de primera publicació de l’obra.
- Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons llicència de Reconeixement de Creative Commons, la qual permet compartir l’obra amb tercers, sempre que en reconeguin l’autoria, la publicació inicial en aquesta revista i les condicions de la llicència.