La «velha» que va ser «manceba»

Aportació per a una nova hipòtesi interpretativa de la cantiga «Direi-vos ora que oi dizer» de Joan Vaasquiz de Talaveira (B 1545)

Autors/ores

  • Bieito Arias Freixedo

DOI:

https://doi.org/10.1344/abriu2022.11.8

Paraules clau:

cantigas de escarnho, aequivocatio, vellesa, Maria Leve, Joan Vaasquiz de Talaveira

Resum

Als comentaris que acompanyen les successives edicions i estudis de la cantiga de escarnho Direi-vos ora que oi dizer (UC 1564=Tav 81,4; B 1545), atribuïda a Joan Vaasquiz de Talaveira, es fa referència reiteradament a les relacions lèsbiques que la soldadeira protagonista, Maria Leve, mantindria amb una criada seva, i s’assenyala que aquest és un dels tòpics principals sobre els quals es fonamenta la sàtira. En aquest treball s’intenta demostrar que la base de la sàtira contra Maria Leve és una altra, i que en cas que el component homosexual tingui cabuda en la interpretació d’aquesta obra, serà només de manera molt secundària. Al mateix temps, analitzarem altres qüestions textuals de difícil solució que presenta aquesta cantiga i que dificulten la plena interpretació del seu significat.

Descàrregues

Publicades

2022-10-15

Com citar

Arias Freixedo, B. (2022). La «velha» que va ser «manceba»: Aportació per a una nova hipòtesi interpretativa de la cantiga «Direi-vos ora que oi dizer» de Joan Vaasquiz de Talaveira (B 1545). Abriu: Estudis De Textualitat De Brasil, Galícia I Portugal, (11), 189–220. https://doi.org/10.1344/abriu2022.11.8