Els inicis d’un districte d’innovació: orígens i evolució del Districte d’Innovació de Melborune i el Recinte d’Innovació Social de RMIT University al nord de la ciutat

Resum

El desenvolupament d'un districte urbà d'innovació requereix un lloc únic i densament poblat que connecti institucions intensives en coneixement amb espais públics, grans empreses, startups i pimes, centres socials i institucions culturals. Basat en marcs conceptuals que inclouen la teoria del desenvolupament urbà, el model de quíntuple hèlix, l'emprenedoria i els models d'innovació oberta, aquest article utilitza un enfocament d'estudi de cas, el Melbourne Innovation District. El context és el centre de la ciutat de Melbourne immediatament abans i durant la recuperació de la Covid-19. El treball analitza la visió i les ambicions del districte de la innovació, el paper de la tecnologia i l'empresa en la creació de llocs i l'impacte de la pandèmia a l'hora d'impulsar la innovació social, l'acceleració de la demanda d'una "economia del benestar" i els incentius per a la col·laboració entre institucions. Aquest treball contribueix a la literatura existent examinant l'evolució i el progrés del districte d'innovació de Melbourne com a cas, i la influència del districte 22@ a Barcelona, destaca els coneixements pràctics i estratègics de com el districte d'innovació de Melbourne es va formar i construir la capacitat per a l'estratègia col·lectiva en un entorn urbà intensiu en coneixement i el paper dels ecosistemes d'innovació per desenvolupar economies urbanes dinàmiques i inclusives en l'era de la recuperació de la pandèmia. A través d'aquest treball hem observat els elements clau per a l'èxit en el desenvolupament primerenc d'un districte d'innovació que inclouen: la consideració dels costos reals de la col·laboració; l'establiment d'una visió comuna i una aspiració a llarg termini; la importància d'aconseguir una massa crítica; la base d'evidència dispersa; la necessitat de consolidació del projecte i l'organització vertebradora; l'entorn de govern fragmentat; la necessitat de persistència amb una visió integrada, connectada amb l'estratègia global de la ciutat; la identificació d'innovacions pràctiques que s'alimenten mútuament i creen impuls.